RETORN AL 1939

El 7 de maig del 1939, cent dies després de l’entrada de les tropes franquistes a la capital del país, La Vanguardia Española donava compte del restabliment de les activitats de l’Ateneu Barcelonès i destacava que des del dia anterior havia quedat oberta la biblioteca “després d’una rigorosa depuració a la qual s’ha sotmès separant, d’acord amb les instruccions dictades per la Superioritat, les obres de tendència marxista, comunista i separatista”. D’entre aquestes obres que es van retirar de la circulació hi havia més de 4.000 volums (que es mantindrien retirats fins al 1975), amb obres tan perilloses com reculls de poesies o quaderns infantils. En el llibre de Josep Benet L’intent franquista de genocidi cultural contra Catalunya (reeditat per Publicacions de l’Abadia de Montserrat l’any 2009) poden trobar-hi un munt d’iniciatives similars, amb decisions que posen de manifest el fanatisme i la intolerància d’un règim que sentia aversió per tot allò que fes flaire de “marxista, comunista i separatista” i que, en la majoria dels casos, només es distingia per estar escrit en català, una llengua que les noves autoritats van intentar eliminar des del mateix instant en què van posar les urpes al nostre país.

Ara, els seus hereus de Vox practiquen la mateixa política. El regidor de Cultura del municipi de Borriana (Plana Baixa), Jesús Albiol, s’ha vantat públicament que la biblioteca municipal no seguiria rebent revistes tan perilloses com Cavall Fort o Sàpiens i ho ha justificat dient que l’Ajuntament no vol seguir “promovent el separatisme català amb els diners dels borrianencs”. Que un regidor decideixi quines revistes han d’entrar o no a la biblioteca municipal del municipi resulta més propi dels segles de la Inquisició que no pas d’una societat del segle XXI, ni que sigui amb una democràcia tan precària com l’espanyola. Però que, a més, demostri un nivell d’intolerància i d’incultura tan manifest, titllant de “separatistes” revistes infantils o de divulgació històrica, és una prova evident del nivell de fanatisme d’aquesta gent i un anunci del que ens espera. En pocs mesos, hem retrocedit a través del túnel del temps a l’Espanya feixista del 7 de maig del 1939. Les tropes d’aleshores han estat substituïdes per un exèrcit d’intolerants que amenacen els pilars més essencials de la convivència i la llibertat, entre els quals hi ha l’accés a la cultura, estigui escrita en català o en etrusc. El dia 23 de juliol tocarà respondre-hi amb una de les eines que tenim, el vot. No ho fem amb la indiferència.