RETORN AL 1939

El 7 de maig del 1939, cent dies després de l’entrada de les tro­pes fran­quis­tes a la capi­tal del país, La Van­guar­dia Española donava compte del res­ta­bli­ment de les acti­vi­tats de l’Ate­neu Bar­ce­lonès i des­ta­cava que des del dia ante­rior havia que­dat oberta la bibli­o­teca “després d’una rigo­rosa depu­ració a la qual s’ha sotmès sepa­rant, d’acord amb les ins­truc­ci­ons dic­ta­des per la Supe­ri­o­ri­tat, les obres de tendència mar­xista, comu­nista i sepa­ra­tista”. D’entre aques­tes obres que es van reti­rar de la cir­cu­lació hi havia més de 4.000 volums (que es man­tin­drien reti­rats fins al 1975), amb obres tan peri­llo­ses com reculls de poe­sies o qua­derns infan­tils. En el lli­bre de Josep Benet L’intent fran­quista de geno­cidi cul­tu­ral con­tra Cata­lu­nya (ree­di­tat per Publi­ca­ci­ons de l’Aba­dia de Mont­ser­rat l’any 2009) poden tro­bar-hi un munt d’ini­ci­a­ti­ves simi­lars, amb deci­si­ons que posen de mani­fest el fana­tisme i la into­lerància d’un règim que sen­tia aversió per tot allò que fes flaire de “mar­xista, comu­nista i sepa­ra­tista” i que, en la majo­ria dels casos, només es dis­tin­gia per estar escrit en català, una llen­gua que les noves auto­ri­tats van inten­tar eli­mi­nar des del mateix ins­tant en què van posar les urpes al nos­tre país.

Ara, els seus hereus de Vox prac­ti­quen la mateixa política. El regi­dor de Cul­tura del muni­cipi de Bor­ri­ana (Plana Baixa), Jesús Albiol, s’ha van­tat públi­ca­ment que la bibli­o­teca muni­ci­pal no segui­ria rebent revis­tes tan peri­llo­ses com Cavall Fort o Sàpiens i ho ha jus­ti­fi­cat dient que l’Ajun­ta­ment no vol seguir “pro­mo­vent el sepa­ra­tisme català amb els diners dels bor­ri­a­nencs”. Que un regi­dor deci­deixi qui­nes revis­tes han d’entrar o no a la bibli­o­teca muni­ci­pal del muni­cipi resulta més propi dels segles de la Inqui­sició que no pas d’una soci­e­tat del segle XXI, ni que sigui amb una democràcia tan precària com l’espa­nyola. Però que, a més, demos­tri un nivell d’into­lerància i d’incul­tura tan mani­fest, tit­llant de “sepa­ra­tis­tes” revis­tes infan­tils o de divul­gació històrica, és una prova evi­dent del nivell de fana­tisme d’aquesta gent i un anunci del que ens espera. En pocs mesos, hem retro­ce­dit a través del túnel del temps a l’Espa­nya fei­xista del 7 de maig del 1939. Les tro­pes d’ales­ho­res han estat subs­tituïdes per un exèrcit d’into­le­rants que ame­na­cen els pilars més essen­ci­als de la con­vivència i la lli­ber­tat, entre els quals hi ha l’accés a la cul­tura, esti­gui escrita en català o en etrusc. El dia 23 de juliol tocarà res­pon­dre-hi amb una de les eines que tenim, el vot. No ho fem amb la indi­ferència.