Objectes antius

M’agra­den los objec­tes antius, espe­ci­al­ment aquells que són fami­li­ars i que mons iaios tenen a casa. No és neces­sari que tin­guen un gran valor mate­rial, perquè per mi, lo sol fet que vin­guen de gene­ra­ci­ons pas­sa­des i guar­den sig­ni­fi­cat o una petita història, que ells m’han expli­cat és sufi­ci­ent.

A Bar­ce­lona, de tant en tant, vaig a ataüllar algun anti­quari o els Encants, no tant per com­prar res en con­cret, sinó sim­ple­ment pel gust de veure què hi ha. Em cride l’atenció la gran quan­ti­tat d’objec­tes vari­ats i dis­per­sos que allí estan dipo­si­tats en igual­tat de con­di­ci­ons los uns dels altres, havent per­dut lo valor sen­ti­men­tal que podien tin­dre en mans de l’antiu pro­pi­e­tari.

Fa poc més d’una set­mana vaig anar a veure l’expo­sició Domus Bar­cino. Foto­gra­fies de Jordi Baron, a la gale­ria Artur Ramon Art de Bar­ce­lona. Es tracte d’una interes­sant sèrie de foto­gra­fies del procés de bui­datge de pisos i cases, prin­ci­pal­ment situ­a­des a l’Eixam­ple i el nucli antiu de Bar­ce­lona, de les quals els seus hereus ho han anat venent tot: pri­mer el con­tin­gut i després el con­ti­nent –tal com expli­que el mateix text de l’expo­sició.

Con­tem­plant les foto­gra­fies em vaig que­dar atra­pada una bona estona en aquells espais buits de con­tin­gut, dis­po­sats estratègica­ment com si fos­sen una espècie de natu­res mor­tes mini­ma­lis­tes. Para­do­xal­ment, la ima­gi­nació em va por­tar a recons­truir-los i a dotar de vida en lo pen­sa­ment aquells espais ara inhòspits.

Quan es buide una casa perquè els pro­pi­e­ta­ris ja no hi estan, tota una sèrie de records se n’aca­ben d’anar defi­ni­ti­va­ment en les coses i l’espai que els van com­par­tir. Si els hereus no tenen un sen­ti­ment d’afecte mate­rial, en el millor dels casos, els objec­tes aca­ben en un anti­quari. A par­tir del moment en què es produïx la transacció, pas­sen a estar en mans d’unes altres per­so­nes i, per tant, a pren­dre un nou sig­ni­fi­cat total­ment aliè al que abans tenien.