Objectes antius

M’agraden los objectes antius, especialment aquells que són familiars i que mons iaios tenen a casa. No és necessari que tinguen un gran valor material, perquè per mi, lo sol fet que vinguen de generacions passades i guarden significat o una petita història, que ells m’han explicat és suficient.

A Barcelona, de tant en tant, vaig a ataüllar algun antiquari o els Encants, no tant per comprar res en concret, sinó simplement pel gust de veure què hi ha. Em cride l’atenció la gran quantitat d’objectes variats i dispersos que allí estan dipositats en igualtat de condicions los uns dels altres, havent perdut lo valor sentimental que podien tindre en mans de l’antiu propietari.

Fa poc més d’una setmana vaig anar a veure l’exposició Domus Barcino. Fotografies de Jordi Baron, a la galeria Artur Ramon Art de Barcelona. Es tracte d’una interessant sèrie de fotografies del procés de buidatge de pisos i cases, principalment situades a l’Eixample i el nucli antiu de Barcelona, de les quals els seus hereus ho han anat venent tot: primer el contingut i després el continent –tal com explique el mateix text de l’exposició.

Contemplant les fotografies em vaig quedar atrapada una bona estona en aquells espais buits de contingut, disposats estratègicament com si fossen una espècie de natures mortes minimalistes. Paradoxalment, la imaginació em va portar a reconstruir-los i a dotar de vida en lo pensament aquells espais ara inhòspits.

Quan es buide una casa perquè els propietaris ja no hi estan, tota una sèrie de records se n’acaben d’anar definitivament en les coses i l’espai que els van compartir. Si els hereus no tenen un sentiment d’afecte material, en el millor dels casos, els objectes acaben en un antiquari. A partir del moment en què es produïx la transacció, passen a estar en mans d’unes altres persones i, per tant, a prendre un nou significat totalment aliè al que abans tenien.