UN DIA DE CAMPANYA

És sabut que no ens podem refiar de cap son­deig elec­to­ral perquè cada un té un pro­mo­tor que el vol uti­lit­zar per influir en la intenció de vot, una empresa demoscòpica que vol satis­fer aquest pro­mo­tor que la paga i uns ciu­ta­dans enques­tats que ten­dei­xen a men­tir en defensa pròpia. També és sabut que cap debat entre can­di­dats ser­veix per res més que fer bullir l’olla dels mit­jans infor­ma­tius i per jus­ti­fi­car el salari dels agi­ta­dors de les xar­xes soci­als. I per arro­do­nir el cer­cle de des­propòsits elec­to­rals, també ha que­dat àmpli­a­ment demos­trat que els mítings de gran for­mat són esce­ni­fi­ca­ci­ons mun­ta­des a toc de xiu­let i que els de petit for­mat són sim­ples per­for­man­ces davant d’una càmera per sub­mi­nis­trar imat­ges als mit­jans infor­ma­tius. Si a tot això hi afe­gim que els dis­cur­sos polítics es repe­tei­xen com una cançó enfa­dosa i que amb una única vegada de sen­tir-los en faríem prou, amb un sol dia de cam­pa­nya en tindríem de sobres. No cai­guem, doncs, en la trampa d’entre­te­nir-nos en la fulla­raca que ens vol ama­gar que el bosc està cre­mat.