LA PLACENTA ARTIFICIAL

La fita dels investigadors catalans del projecte BCNatal és admirable: han aconseguit crear una placenta artificial que ha substituït amb èxit una placenta real durant dotze dies. En realitat es tracta d’un contenidor translúcid fabricat amb material biocompatible i connectat a un sistema de circulació de líquid amniòtic que permet mantenir el fetus en un entorn líquid aïllat dels estímuls exteriors. Aquest entorn, però, és accessible per fer controls ecogràfics i permetre el monitoratge continu del fetus. També s’ha creat un sistema de circulació extracorpòria: una membrana oxigenadora i un sistema de tubs que faciliten la circulació sanguínia i la seva oxigenació, fent de manera artificial el mateix que fan el cordó umbilical i la placenta de manera natural.

Sembla ciència-ficció, però no ho és. Tot això s’ha provat amb fetus d’ovelles prematurs, que com deia han pogut sobreviure dotze dies en aquestes condicions, tot un èxit de la recerca que ha durat dos anys i ha estat liderada pels hospitals Clínic i Sant Joan de Déu de Barcelona, amb el finançament (3,3 milions d’euros) de la Fundació la Caixa. La recerca relacionada amb la placenta artificial és un de les més importants del món i l’objectiu és que en el futur permeti tractar fetus molt prematurs, de 23 o 24 setmanes de vida, que amb la tecnologia actual tenen poques possibilitats de supervivència. És, sens dubte, una bona notícia per a les famílies que es veuen abocades a aquest tràngol tan terrible (unes 25.000 a Europa cada any). Per sota de les 25 setmanes, els fetus encara tenen poc desenvolupats el cervell, els pulmons i els intestins. Quan neixen se’ls considera prematurs extrems, i han de sobreviure en un entorn molt hostil, amb respiració i alimentació assistida, que en el cas de tirar endavant també pot comportar seqüeles. D’aquí que la placenta artificial representi, segons els experts, un dels avenços més disruptius en la medicina fetal dels últims anys. L’objectiu és aconseguir que els propers cinc anys la tecnologia faci possible l’ús aquest sistema durant les setmanes necessàries per millorar les condicions de vida dels futurs nadons.

Mentre la recerca científica avança també s’hauran de debatre les implicacions legals i ètiques que representa. Potser perquè estem influïts per llibres i pel·lícules, la possibilitat de fer créixer humans fora de l’úter genera, com a mínim, un cert neguit. La fecundació dels òvuls es pot fer al laboratori des de fa dècades. És possible que en el futur, a part de la creació de les primeres cèl·lules embrionàries, també es pugui aconseguir “embarassos” totalment artificials? Esperem que abans que això passi la humanitat hagi deixat ben clares quines línies vermelles no es poden traspassar.