CAP AL PASSAT

Aquest dilluns que ve, el dia 24, el meu pare faria 84 anys si fos viu. Aquesta tardor farà deu anys que ens va deixar. I durant aquest temps amb la infinitat de coses que han passat és inevitable pensar: “Què n’hauria dit el meu pare, d’això o d’allò?” El trobo, el trobem, molt a faltar, molt. I quan penso en aquesta dècada sense ell l’única cosa que de veritat em sap greu que s’hagi perdut és que no ha pogut veure créixer els seus nets. Perquè per la resta, li hauria vingut un cobriment. I sobretot veure que moltes de les coses per les quals els de la seva generació van lluitar, ara es menystenen o, fins i tot, es volen derogar. I per acabar-ho de rematar aquest gir que, d’un temps cap aquí, tot està fent cap al passat. En drets, en política, en valors... És descoratjador. L’escriptor William Faulkner deia que “el passat no està mort i que ni tan sols ha passat”. I és ben cert. Ho podem aplicar a dia d’avui a molts àmbits. Hi ha hagut una manera de pensar que ha existit sempre. Ha estat latent, s’ha mantingut amagada i no s’ha manifestat cap enfora perquè no tocava. Esperant temps més propicis. Però quan, amb el pas dels anys, les condicions s’han anat relaxant i ha pogut començar a aparèixer per alguna esquerda del sistema ha fet que de mica en mica i sense adonar-nos-en, s’hagi anat adobant el terreny perquè els discursos més retrògrads i les conviccions més regressives, deixessin de ser censurats i mal vistos. Aquest ressorgiment que ara tot ho tenyeix i ho envernissa d’un to que no fa presagiar res de bo. Sobretot per tot allò que és minoritari: llengües, col·lectius, ideologies... Amb el que comporta de falta de llibertat i de presa de decisions. I el més preocupant és veure que aquesta manera de pensar i d’actuar s’instal·la en llocs de poder perquè es tradueix en coartar, retallar, reformar i uniformitzar. Un pensament i una actitud que ja es veuen prou legitimats perquè estan avalats per les urnes. Un sistema que critiquen però que utilitzen per arribar al poder i pervertir-lo segons els seus interessos. Recordo que pervertir vol dir desviar algú o alguna cosa del rumb que portava fins aquell moment perquè creus que no va pel bon camí. Un camí que ens porta cap al passat.