ELECCIONS I SORPRESES

Diumenge passat vaig anar a botar. Llegiu-ho bé, que no he escrit votar. Perquè la meva intenció era la d’intentar, participant, que cap de les formacions polítiques comptés amb el meu vot, però tampoc amb la meva abstenció. I no va ser fàcil prendre la decisió, perquè entenc perfectament qui no volia destinar ni un minut del seu temps per dipositar una papereta, encara menys en uns temps en què impera la desafecció envers la política. Però tinc molt clar que si, com jo, els que estem farts d’aquest politiqueig, de tanta mentida i manipulació, ens quedem a casa, aquells que es beneficien de tot això hi sortiran guanyant.

No sé ben bé fins a quin punt la meva papereta pot generar, com aquella papallona batent les ales, un efecte en algun lloc. Però sí que sé que si tots els que pensem així decidíssim passar a la participació activa, un altre gall cantaria. Els resultats finals, encara incerts, ja que estem pendents de conèixer les dades oficials després del recompte d’aquest cap de setmana (molt qüestionable, per cert, ja que el que es revisa són les actes i no les paperetes, entre d’altres coses), i afegint-hi els vots que provenen de l’exterior (i dels quals encara no hem tingut notícia), han deixat alguna sorpresa sobre la taula.

El fet que la configuració del govern a l’Estat espanyol recaigui sobre la decisió de partits independentistes, especialment el del president Puigdemont, té un toc de justícia poètica. I els efectes ja s’han començat a veure aquesta setmana de manera clamorosa.

Estic gaudint enormement de veure com aquells tertulians que s’han passat anys insultant el president han hagut de moderar el llenguatge. Com s’han publicat portades que em semblen històriques (per exemple la de l’ABC, que titulava “Puigdemont o bloqueig”) i de quina manera ara s’aborda l’amnistia en totes les cadenes com una possibilitat real.

No sé si la meva papereta, perduda en un mar de tantes que es van introduir a l’urna per fer embalum i intentar mostrar disconformitat amb el que hi ha, ha pogut ajudar a obtenir aquesta situació tan interessant. Però m’agrada pensar que ha pogut servir, per poquet que sigui. Com les de tants que hi van anar pensant que no serviria de res.

Com deia la cançó de Pedro Navaja, “la vida te da sorpresas”, i aquestes eleccions, de moment, sembla que també.