PICARESCA MUNICIPAL

La gran majoria de poblacions costaneres de Catalunya i pràcticament totes les turístiques han posat en pràctica aquest estiu per estalviar aigua el tancament de les dutxes a la platja. La mesura, que es va començar a fer efectiva a finals de juny, no ha provocat cap mena de revolució entre els usuaris de l’espai com calia esperar en una societat acostumada a organitzar revolucions via Facebook quan considera que s’ataquen els seus drets. No, no hi hagut mobilitzacions al carrer ni pancartes, però sí que les xarxes socials han actuat un cop més d’aparador de les queixes i crítiques, algunes amb una gran dosi d’imaginació. Entre aquestes m’ha cridat l’atenció la que informa d’una suposada conspiració municipal per garantir-se més banyistes. S’assegura que en municipis propers, el malèfic consistori rival no aplica cap mena de restricció amb l’aigua i les dutxes a la platja ragen dia i nit sense aturador amb l’únic objectiu d’atraure més gent i, en conseqüència, més hipotètics compradors i més beneficis per a l’economia local. Les respostes a la informació, suposadament comprovada de primera mà però sovint només d’oïdes, son tan o més curioses que el mateix relat creat. Els més engrescats acusen directament l’alcalde o alcaldessa de no mirar pel bé comú i deixar-se entabanar per complir una normativa que ningú més segueix. D’altres lloen la iniciativa del suposat cap de govern com a màxima expressió de la llibertat i de l’autonomia local i d’altres arriben a proposar formules tan intel·ligents com apropar-se amb el cotxe a la platja del costat i dutxar-se sense límits aprofitant uns recursos hídrics que els sortiran gratis. L’estiu, malauradament, és l’època més propícia per estabornir el personal amb la calor i, també, per invertir el temps lliure a voler arreglar els problemes comuns a cop de piulada i còmodament assegut al sofà. Uns minuts connectat al món d’internet i reculls la millor collita d’arquitectes, enginyers, metges, professors, informàtics, programadors de festes i activitats culturals, sociòlegs i politòlegs que et puguis arribar a imaginar. Perquè, ja se sap, que des de la distància tothom és mestre en tot.