respostes CADUCADES

L’exdiputat d’ERC Joan Tardà és probablement la cara més visible de la petició que es pugui parlar en català al Congrés dels Diputats. Ho va intentar des del 2004 quan va ser elegit per primer cop a la cambra baixa espanyola, en una reivindicació que ha anat sumant adeptes. El 22 de març del 2011 es va viure un punt d’inflexió. Els republicans juntament amb CiU, el PNB, IU, ICV, NaBai i el BNG van defensar una proposta de reforma del reglament per tal de modificar l’article 6 relatiu als drets. “Objectiu: que diputats, diputades i ciutadania tinguin reconegut l’ús oral i escrit en les distintes llengües oficials/cooficials tant en les tasques parlamentàries com en la interlocució amb la institució”, detallava Tardà en un article publicat a El Punt que portava per títol “Català al Congrés: caixa o faixa!”. La resposta va ser un sonor cop de porta. Aquell dia, l’aleshores president del Congrés, el socialista José Bono, va emparar-se en la llei del tabac, que prohibeix fumar als espais públics, per justificar que no es permetés parlar en les llengües cooficials. “Fins que no es canviï la llei, l’única llengua oficial de tot l’Estat és el castellà”, etzibava. Excuses pintoresques amb un fons comú per a una negativa sostinguda al llarg dels anys pel PP i els socialistes. En una batalla de gairebé dues dècades, després de les eleccions del 23-J la líder de Sumar, Yolanda Díaz, rescata la proposta, que, ara sí, també avala el PSOE, malgrat que la veu de “difícil aplicació”. L’ús del català al Congrés és un pas, però, malauradament, ha quedat antic. El país, les institucions, els partits i la societat han canviat molt en aquests anys, prou que ho sabem. I el gros de les actuals demandes tenen poc a veure amb les del 2004 o 2011. Quan els partits independentistes que van afrontar l’1-O posen damunt de la taula el referèndum, l’amnistia i la fi de la repressió per abordar les converses per investir Pedro Sánchez com a president del govern espanyol, els socis del PSOE responen amb el català al Congrés, i els socialistes, amb la reforma del finançament. Contestes insuficients i caducades. Tot just s’està a l’inici de la negociació.