Opinió

Escala de grisos

DESCONTROL QUÍMIC

Pràcticament la meitat del comerç mundial dels químics més perillosos es fa sense complir els tractats de l’ONU

L’any 2004, un cen­te­nar de països, inclo­ent-hi tots els de la Unió Europa, van sig­nar el con­veni de Rot­ter­dam, que esta­bleix una sèrie de meca­nis­mes per al comerç de com­pos­tos químics que supo­sen un greu perill per a la salut i per al medi ambi­ent. Tot i que no esta­bleix cap pro­hi­bició pel que fa a cada com­post con­cret, sí que deter­mina una llista per als quals cal l’ano­me­nat con­sen­ti­ment infor­mat previ (PIC per les seves sigles en anglès). Això vol dir que les indústries del països sig­nants del con­veni no poden impor­tar aques­tes substàncies a menys que els governs ho hagin auto­rit­zat prèvia­ment i quedi ben clar com es trans­por­ta­ran, com els uti­lit­za­ran i de quina manera –segura, evi­dent­ment– s’eli­mi­na­ran.

El pro­blema és que pràcti­ca­ment la mei­tat del comerç mun­dial dels químics més peri­llo­sos es fa de manera il·lícita, sense com­plir aquest requi­sit. Ho ha posat en relleu una recerca con­junta entre científics suïssos i xine­sos –la Xina ha sig­nat el con­veni, a diferència dels Estats Units i Rússia– que ha iden­ti­fi­cat més de 27 mili­ons de tones de substàncies químiques comer­ci­a­lit­za­des entre 2004 i 2019 sense la cor­res­po­nent auto­rit­zació. Entre aques­tes substàncies hi ha com­pos­tos de mer­curi, pla­gui­ci­des i cinc tipus d’ami­ant dels sis que exis­tei­xen. L’estudi, que ha estat publi­cat a la revista Nature, s’ha fet revi­sant 66.000 regis­tres comer­ci­als de la base de dades Com­trade de l’ONU i ha permès iden­ti­fi­car totes aque­lles impor­ta­ci­ons que s’han fet efec­ti­ves en països que havien acor­dat no uti­lit­zar aques­tes substàncies tan noci­ves. El més pre­o­cu­pant és que aquest comerç fora de les nor­mes està glo­ba­lit­zat arreu del pla­neta i no es pro­du­eix només als països empo­brits, que eren els que es volien pro­te­gir amb el con­veni de Rot­ter­dam. A Europa i als Estats Units, també es pro­du­eix. I en qual­se­vol cas, encara que la comer­ci­a­lit­zació es fes de manera com­ple­ta­ment con­tro­lada, també resulta molt alar­mant la gran quan­ti­tat d’aques­tes substàncies –64,5 mili­ons de tones en el mateix període del 2004 al 2019– que cir­cu­len pel pla­neta. Els experts en medi ambi­ent estan pre­o­cu­pats, ja que aques­tes noves dades mos­tren que mol­tes substàncies químiques que abans es pen­sava que s’havien eli­mi­nat gra­du­al­ment a nivell mun­dial encara s’estan comer­ci­a­lit­zant. La llista inclou pes­ti­ci­des com l’EDB, un cone­gut car­ci­no­gen, i addi­tius amb efec­tes neu­rotòxics que encara s’uti­lit­zen en com­bus­ti­ble per a avi­ons, maquinària agrícola i vehi­cles de com­pe­tició. Paral·lela­ment, el comerç il·legal també inclou grans quan­ti­tats de diclo­rur d’etilè, un altre car­ci­no­gen uti­lit­zat en la pro­ducció del plàstic PVC. La seva dis­tri­bució va aug­men­tar nota­ble­ment en els 15 anys en què s’ha cen­trat l’estudi, amb els EUA expor­tant-ne 7 mili­ons de tones només entre el 2015 i el 2019. Les xifres, a més, són esti­ma­ci­ons molt con­ser­va­do­res del comerç mun­dial i no inclo­uen pro­duc­tes químics que es pas­sen de con­tra­ban o es venen al mer­cat negre. Davant d’aques­tes dades és urgent més con­trol i, sobre­tot, més càstigs. No és impos­si­ble eli­mi­nar els químics tòxics. Les substàncies que per­ju­di­ca­ven la capa d’ozó es van anar eli­mi­nant a còpia de mul­tes.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor