La ‘selfie’ de Pedroche

S’ha desfermat la polèmica (típica cosa d’estiu, quan tampoc no hi ha gaire interès ni ganes de debats profunds) per les fotos que una presentadora de televisió ha compartit amb el públic, després d’haver transcorregut tres setmanes des del seu part. No és un tema que m’interessi especialment, el de “la Pedroche” i els seus afers. No obstant, sí que m’interessa la salut, la maternitat i com es pot destrossar altres persones, de manera inconscient segurament, però en definitiva, destrossar.

Moltes dones, per no dir la majoria, després del part no estan pensant, precisament, a lluir res. El teu cos té molta feina a fer (tornar a ser “teu”). Tens possiblement quilos de més per tot arreu, algun punt de sutura, dificultats per moure’t, fins i tot per dormir o per fer pipí (ai d’aquelles a les quals se’ls practica l’episiotomia!). Si has decidit alletar estaràs concentrada en això: aprenent com fer-ho, i gaudint mentre pot ser que hagis de bregar amb alguna dificultat (clivelles o ferides als mugrons, mastitis...). Totes les mares sabem que, passi el que passi, tot –o gairebé tot– se supera amb el temps i l’experiència i que, principalment, el cap és on és el cor: en la criança del teu nadó. Res és més important ni et preocupa més (per regla general). Passarà a un segon lloc absolutament tot. És fonamental que et sentis bé, que t’estimis i que gaudeixis al màxim d’aquest moment màgic.

Que ens vingui algú a dir que recuperar-se en tres setmanes i estar igual que abans “no és qüestió de sort” sinó d’esforç i voluntat, és com donar una puntada de peu a la cara a tantíssimes dones que, amb esforç i voluntat, es lliuren a la maternitat amb tota la il·lusió però també amb por, inseguretat i ansietat. No ajuda gens ni mica el missatge de Pedroche. Tampoc ajuden les visites constants, ni els qui s’entesten a agafar el nadó en braços, petonejar-lo i tocar-lo per tot arreu. Que serveixi aquesta nota perquè es donin per al·ludits els qui ho hagin de fer.

Les que acaben de parir necessiten crear el seu univers amb el nadó. I si se les vol ajudar pensin en les necessitats que puguin tenir: fer una dutxa tranquil·les, dormir un parell d’hores, trobar-se la casa recollida, menjar preparat i poder preocupar-se pel benestar de la criatura i la seva recuperació.

És moment de parlar clar: la majoria de visites a l’hospital i a casa, abans del primer mes de vida, sobren. Com els consells constants que no s’han demanat i la mania de fer sentir les mares d’un primer fill com a inútils. Un recordatori a les que arriben a aquesta etapa màgica de la vida: segur que ho fareu molt bé, és llei de vida. Sou mares. Gaudiu de cada instant, de cada moment. I, sobretot, feu l’esforç per dir obertament allò que necessiteu (i allò que no). En aquests moments l’important no són els quilos que sobren, com les fotos de Pedroche.