L’essència d’Espanya

Ja hi ha mesa al Congrés dels Diputats però el consens per formar-la és poca cosa més que la xocolata del lloro. La mare dels ous encara ha d’arribar i les combinacions perquè els grups parlamentaris minoritaris facilitin un pacte de majoria poden ser tan diabòliques com impossibles. Repetició d’eleccions, doncs? El PSOE, el PP, Vox i Sumar en fugen perquè temen uns resultats pitjors i, davant aquest escenari de dificultats, socialistes i populars podrien arribar a la conclusió que si són capaços d’oferir acords a grups extremistes –independentistes els uns, falangistes els altres- també en són d’empassar-se gripaus i promeses electorals per pactar ells dos. Els podria resultar molt més fàcil que haver d’assumir amnisties, referèndums d’autodeterminació o reivindicacions que tiben el mapa autonòmic. I molt més rendible políticament a Espanya i a la UE. Al cap i a la fi, ells són l’essència d’Espanya i ja hi ha prescriptors d’opinió que els ho han fet saber perquè no els passi per alt. I als catalans no ens hi hauria de passar mai, per alt.