“ELS MILLORS DEL MÓN”

Fa un any, quinze jugadores de la selecció espanyola de futbol emetien un comunicat després que la Federació Espanyola de Futbol (presidida per Luis Rubiales, el robapetons) filtrés el contingut d’un correu enviat simultàniament per totes com a resposta a si volien o no ser convocades. No ho volien, tal com deixaven clar en el comunicat posterior, malgrat la conseqüent renúncia a èxits professionals (i econòmics). Tampoc toleraven el to infantilitzador amb què la FEF concloïa la seva resposta (“...únicament tornaran [...] si assumeixen el seu error i demanen perdó”). Poc després, des de Mundo Deportivo s’assegurava que, més enllà del que deia el comunicat de les jugadores, es qualificava l’excés de control del seleccionador, Jorge Vilda, de malaltís i dictatorial (segons el diari, obligant-les a deixar la porta oberta de l’habitació, a ensenyar què havien comprat o a comunicar amb qui quedaven per fer un cafè.)

Què va passar amb el seleccionador? Res. No va fer cap autocrítica i va carregar contra les jugadores (“és un ridícul a escala mundial”). La FEF es va mostrar implacable i va fer pinya al voltant de Vilda. Tot i això, en les últimes setmanes, moltes de les signants van fer marxa enrere i van decidir tornar a la selecció per poder jugar el mundial. L’ambient devia ser immillorable. El dia abans, Vilda deia en una roda de premsa: “El que nosaltres volem demà és ser els millors del món. Aconseguirem ser els millors del món guanyant la final”, perquè suposo que parlar en masculí dona més caixet. O potser és que es comptava ell al davant de tota una selecció femenina, forçant un ridícul (aquest sí, d’abast mundial) masculí genèric.

Les jugadores no van fallar i es van endur el campionat cap a casa, i què millor que per celebrar-ho un senyor (el teu cap, concretament) t’agafi desprevinguda i et planti un petó a la boca davant les càmeres de tot el món? Que ho preguntin a la pobra Jenni Hermoso, després de l’abús del president de la FEF. Després d’anar a la ràdio a catalogar de “gilipollas” els qui ho criticaven, Rubiales va fer un vídeo demanant les clàssiques disculpes falses “per si algú s’ha sentit ofès.” I no, no hauria de dimitir; l’haurien de cessar.