“ELS MILLORS DEL MÓN”

Fa un any, quinze juga­do­res de la selecció espa­nyola de fut­bol eme­tien un comu­ni­cat després que la Fede­ració Espa­nyola de Fut­bol (pre­si­dida per Luis Rubi­a­les, el roba­pe­tons) filtrés el con­tin­gut d’un cor­reu enviat simultània­ment per totes com a res­posta a si volien o no ser con­vo­ca­des. No ho volien, tal com dei­xa­ven clar en el comu­ni­cat poste­rior, mal­grat la con­seqüent renúncia a èxits pro­fes­si­o­nals (i econòmics). Tam­poc tole­ra­ven el to infan­ti­lit­za­dor amb què la FEF con­cloïa la seva res­posta (“...única­ment tor­na­ran [...] si assu­mei­xen el seu error i dema­nen perdó”). Poc després, des de Mundo Depor­tivo s’asse­gu­rava que, més enllà del que deia el comu­ni­cat de les juga­do­res, es qua­li­fi­cava l’excés de con­trol del selec­ci­o­na­dor, Jorge Vilda, de malaltís i dic­ta­to­rial (segons el diari, obli­gant-les a dei­xar la porta oberta de l’habi­tació, a ense­nyar què havien com­prat o a comu­ni­car amb qui que­da­ven per fer un cafè.)

Què va pas­sar amb el selec­ci­o­na­dor? Res. No va fer cap autocrítica i va car­re­gar con­tra les juga­do­res (“és un ridícul a escala mun­dial”). La FEF es va mos­trar impla­ca­ble i va fer pinya al vol­tant de Vilda. Tot i això, en les últi­mes set­ma­nes, mol­tes de les sig­nants van fer marxa enrere i van deci­dir tor­nar a la selecció per poder jugar el mun­dial. L’ambi­ent devia ser immi­llo­ra­ble. El dia abans, Vilda deia en una roda de premsa: “El que nosal­tres volem demà és ser els millors del món. Acon­se­gui­rem ser els millors del món gua­nyant la final”, perquè suposo que par­lar en mas­culí dona més cai­xet. O pot­ser és que es comp­tava ell al davant de tota una selecció feme­nina, forçant un ridícul (aquest sí, d’abast mun­dial) mas­culí genèric.

Les juga­do­res no van fallar i es van endur el cam­pi­o­nat cap a casa, i què millor que per cele­brar-ho un senyor (el teu cap, con­cre­ta­ment) t’agafi des­pre­vin­guda i et planti un petó a la boca davant les càmeres de tot el món? Que ho pre­gun­tin a la pobra Jenni Her­moso, després de l’abús del pre­si­dent de la FEF. Després d’anar a la ràdio a cata­lo­gar de “gili­po­llas” els qui ho cri­ti­ca­ven, Rubi­a­les va fer un vídeo dema­nant les clàssi­ques dis­cul­pes fal­ses “per si algú s’ha sen­tit ofès.” I no, no hau­ria de dimi­tir; l’hau­rien de ces­sar.