Primes o conviccions?

Sigui per convicció patriòtica o per pragmatisme pecuniari, jugadors procedents d’equips rivals en competicions domèstiques fan pinya per defensar els colors nacionals. ¿Algú es podria imaginar que aquests esportistes portessin al terreny de joc de la selecció les disputes i els comptes pendents de les seves baralles personals i de club i que es passessin els partits del combinat nacional més pendents de trepitjar-se recíprocament els turmells, de fer-se la traveta o de ventar-se guitzes a l’entrecuix, que de disputar la victòria als adversaris? Doncs això és exactament el que fan els partits independentistes catalans. Qui sap si els falten conviccions nacionals o retribucions més atractives, com als esportistes, però la situació a què han arribat té un mal pronòstic: ni independència per Catalunya ni hegemonia política per ningú, devorades per la pèrdua de confiança en els respectius colors. Tant de bo que la cimera entre Carles Puigdemont i Pere Aragonès, dilluns passat a Prada de Conflent, sigui un pas per esmenar-ho.