Primes o conviccions?

Sigui per con­vicció patriòtica o per prag­ma­tisme pecu­ni­ari, juga­dors pro­ce­dents d’equips rivals en com­pe­ti­ci­ons domèsti­ques fan pinya per defen­sar els colors naci­o­nals. ¿Algú es podria ima­gi­nar que aquests espor­tis­tes por­tes­sin al ter­reny de joc de la selecció les dis­pu­tes i els comp­tes pen­dents de les seves bara­lles per­so­nals i de club i que es pas­ses­sin els par­tits del com­bi­nat naci­o­nal més pen­dents de tre­pit­jar-se recípro­ca­ment els tur­mells, de fer-se la tra­veta o de ven­tar-se guit­zes a l’entre­cuix, que de dis­pu­tar la victòria als adver­sa­ris? Doncs això és exac­ta­ment el que fan els par­tits inde­pen­den­tis­tes cata­lans. Qui sap si els fal­ten con­vic­ci­ons naci­o­nals o retri­bu­ci­ons més atrac­ti­ves, com als espor­tis­tes, però la situ­ació a què han arri­bat té un mal pronòstic: ni inde­pendència per Cata­lu­nya ni hege­mo­nia política per ningú, devo­ra­des per la pèrdua de con­fiança en els res­pec­tius colors. Tant de bo que la cimera entre Car­les Puig­de­mont i Pere Ara­gonès, dilluns pas­sat a Prada de Con­flent, sigui un pas per esme­nar-ho.