EL PETÓ I ELS SILENCIS

Una vegada va acabar la final del mundial, el president de la Federació Espanyola de Futbol, que ja s’havia tocat els genitals de forma ostentosa des de la zona vip de l’estadi de Sidney, va protagonitzar un nou acte de masclisme intolerable en fer un petó no consentit als llavis a la jugadora Jennifer Hermoso. L’acció, que va provocar el rebuig immediat de la víctima (“No m’ha agradat”, va dir als vestidors) ha generat una reacció unànime de la societat, sense la qual no s’explica l’actitud d’algunes autoritats polítiques. I també ha reobert la carpeta d’acusacions d’irregularitats d’un personatge com Luis Rubiales, absolutament impresentable, i la que fa referència al menysteniment històric que ha patit el futbol femení. Només a partir d’aquest menysteniment s’entén, per exemple, l’expressió de l’alt comissari d’Exteriors de la UE, Josep Borrell, que va afirmar que les jugadores “estan aprenent a jugar tant bé com els homes”, o el fet que després de l’última final de la supercopa espanyola, les jugadores del Barça haguessin de recollir amb les seves pròpies mans les medalles com a campiones, un fet inimaginable en el futbol masculí.

La reacció a l’acte de masclisme de Luis Rubiales ha estat contundent, però també hi ha hagut alguns silencis significatius, inexplicables. Un dels més sorprenents ha estat el del Barça, el club que ha cedit més jugadores a la selecció espanyola (n’hi havia nou i dues més al combinat d’Anglaterra) i l’equip en què fins fa poc jugava Jennifer Hermoso, màxima golejadora fins a data d’avui. Des del club s’han limitat a qualificar d’“impròpies” les accions de Rubiales, sense demanar-ne la dimissió, tal com sí que va fer el president del Getafe. Només l’entrenador de l’equip femení va dir-hi la seva, ni que fos forçat pels periodistes. Com s’explica el silenci de Joan Laporta i de la resta de la directiva davant una agressió masclista com aquesta? On queden els valors que s’esgrimeixen insistentment com a marca pròpia del club? Els silencis còmplices del Barça i de la federació catalana contrasten amb la reacció de bona part de la societat i amb el veredicte dels 5.485 espectadors que van omplir l’estadi Johan Cruyff durant la celebració del Torneig Joan Gamper. I també, cal reconèixer-ho, amb el compromís d’alguns clubs valents com l’Europa i la Unió Esportiva Sant Andreu, que van trigar poques hores a exigir la “dimissió immediata i sense excuses” del president de la Federació Espanyola. El petó ha fet mal, però també n’han fet els silencis que l’han acompanyat.