Quan menjar bé és un luxe

Que s’entengui: quan parlo de menjar bé no em refereixo a anar a bons restaurants o fer grans àpats, no. En aquest cas, em refereixo a la tan celebrada dieta mediterrània, basada en les fruites, les verdures, les llegums, els cereals, el peix, l’oli d’oliva... En els darrers temps es fa difícil seguir-la, malgrat la recomanació unànime dels experts i el consens global sobre els seus beneficis. Un producte essencial com l’oli d’oliva el trobem a preu d’or, tant que alguns supermercats han hagut de posar sistemes de seguretat a les garrafes perquè no els les robin. Tal com explicava El Punt Avui, la sequera que estem vivint ja va reduir-ne al 50% la producció l’any passat, i les previsions d’una temporada encara pitjor per al 2023 n’han disparat la factura com mai. Si fa tres anys per poc més de tres euros en teníem una ampolla d’un litre, aquest agost ja ha superat els vuit. I això, hi ha moltes butxaques que no ho poden resistir. Com tampoc han pogut comprar les cireres a més de setze euros, els tomàquets que pugen gairebé als quatre o el salmó per sobre dels trenta. Les mesures adoptades pel govern espanyol que inicialment van parar el cop no han servit per frenar la sagnia. Un estudi de l’organització de consumidors FACUA constata que la meitat dels aliments amb l’IVA rebaixat s’han acabat encarint. I així, a poc a poc, es restringeixen o s’opta per alternatives més econòmiques. En comptes d’oli d’oliva, refinat de llavors; si el meló o la síndria són excessius, doncs pomes; i si passa el mateix amb la sípia, anelles de pota... La cistella de la compra pesa més que mai, econòmicament parlant. A l’altre cantó, per pocs euros podem degustar un menú complet de fast food. Hamburguesa ultraprocessada, beguda ensucrada i patates fregides a preu de ganga, en una combinació en què pot variar el plat principal però no l’enorme nombre de calories i de sucres finals. El menjar porqueria està molt més a l’abast de tots que els productes frescos. I després ens estranyarà que augmenti l’obesitat i el sobrepès entre la població. Que alguns productes essencials esdevinguin un luxe segur que n’és una explicació.