Quan menjar bé és un luxe

Que s’enten­gui: quan parlo de men­jar bé no em refe­reixo a anar a bons res­tau­rants o fer grans àpats, no. En aquest cas, em refe­reixo a la tan cele­brada dieta medi­terrània, basada en les frui­tes, les ver­du­res, les lle­gums, els cere­als, el peix, l’oli d’oliva... En els dar­rers temps es fa difícil seguir-la, mal­grat la reco­ma­nació unànime dels experts i el con­sens glo­bal sobre els seus bene­fi­cis. Un pro­ducte essen­cial com l’oli d’oliva el tro­bem a preu d’or, tant que alguns super­mer­cats han hagut de posar sis­te­mes de segu­re­tat a les gar­ra­fes perquè no els les robin. Tal com expli­cava El Punt Avui, la sequera que estem vivint ja va reduir-ne al 50% la pro­ducció l’any pas­sat, i les pre­vi­si­ons d’una tem­po­rada encara pit­jor per al 2023 n’han dis­pa­rat la fac­tura com mai. Si fa tres anys per poc més de tres euros en teníem una ampo­lla d’un litre, aquest agost ja ha superat els vuit. I això, hi ha mol­tes but­xa­ques que no ho poden resis­tir. Com tam­poc han pogut com­prar les cire­res a més de setze euros, els tomàquets que pugen gai­rebé als qua­tre o el salmó per sobre dels trenta. Les mesu­res adop­ta­des pel govern espa­nyol que ini­ci­al­ment van parar el cop no han ser­vit per fre­nar la sag­nia. Un estudi de l’orga­nit­zació de con­su­mi­dors FACUA cons­tata que la mei­tat dels ali­ments amb l’IVA rebai­xat s’han aca­bat enca­rint. I així, a poc a poc, es res­trin­gei­xen o s’opta per alter­na­ti­ves més econòmiques. En comp­tes d’oli d’oliva, refi­nat de lla­vors; si el meló o la síndria són exces­sius, doncs pomes; i si passa el mateix amb la sípia, ane­lles de pota... La cis­te­lla de la com­pra pesa més que mai, econòmica­ment par­lant. A l’altre cantó, per pocs euros podem degus­tar un menú com­plet de fast food. Ham­bur­guesa ultra­pro­ces­sada, beguda ensu­crada i pata­tes fre­gi­des a preu de ganga, en una com­bi­nació en què pot variar el plat prin­ci­pal però no l’enorme nom­bre de calo­ries i de sucres finals. El men­jar por­que­ria està molt més a l’abast de tots que els pro­duc­tes fres­cos. I després ens estra­nyarà que aug­menti l’obe­si­tat i el sobrepès entre la població. Que alguns pro­duc­tes essen­ci­als esde­vin­guin un luxe segur que n’és una expli­cació.