DE L’IMPOSSIBLE A L’INEVITABLE

L’estiu, política­ment par­lant, ha estat extre­ma­da­ment intens, tal­ment com la calor que hem patit. La con­vo­catòria d’elec­ci­ons gene­rals el mes de juliol i els resul­tats (enve­ri­nats) que van dei­xar les urnes, ja feien pre­veure que la política no atu­ra­ria màqui­nes. En tot cas, des de la sessió de la cons­ti­tució del Congrés hem assis­tit molt més a un foc cre­uat de decla­ra­ci­ons i de retrets sobre l’estratègia dels uns i els altres que no pas a avenços fac­ti­bles. De moment, si fem cas a alguns dels nego­ci­a­dors, els par­tits encara no han entrat en el fons de la qüestió, més enllà de mar­car les res­pec­ti­ves línies ver­me­lles, la Cons­ti­tució per un cos­tat i l’amnis­tia i l’auto­de­ter­mi­nació per l’altre. Aquest dime­cres, el pre­si­dent a l’exili, Car­les Puig­de­mont, va asse­gu­rar que només hi ha hagut con­ver­ses sobre el marc de nego­ci­ació; en altres parau­les, sobre què caldrà nego­ciar. I, en el mateix sen­tit, es va expres­sar Jaume Asens, que fa pocs dies va con­fes­sar que encara ara espe­ra­ven que el PSOE pre­sentés alguna pro­posta. De fet, ell mateix es va encar­re­gar de des­men­tir una infor­mació segons la qual els nego­ci­a­dors soci­a­lis­tes i de Junts ava­lu­a­ven la pos­si­bi­li­tat d’incloure els poli­cies de l’1-O en l’amnis­tia. Ara per ara, però, el PSOE sem­bla molt més cen­trat en la cita del 26 i el 27 de setem­bre, quan hi ha pre­vista la sessió d’inves­ti­dura d’Alberto Núñez Feijóo, que no pas en la manera d’acon­se­guir els suports que neces­sita Pedro Sánchez per seguir a La Mon­cloa. I, en aquest esce­nari, el PSOE difícil­ment es mos­trarà dis­po­sat a nodrir de munició els popu­lars.

En tot cas, s’hagi entrat o no en el fons de la nego­ci­ació, un dels prin­ci­pals focus del debat se situa el vol­tant de l’amnis­tia. El canvi que repre­senta par­lar d’aquesta qüestió ja és prou sig­ni­fi­ca­tiu. Fa pocs mesos, l’amnis­tia només for­mava part de l’agenda inde­pen­den­tista. El 23 de març del 2021, per donar-ne exem­ple, els soci­a­lis­tes van votar amb el Par­tit Popu­lar i Vox per impe­dir la tra­mi­tació d’una pro­posta de llei d’amnis­tia. En aquell moment, argu­men­ta­ven que es trac­tava d’una ini­ci­a­tiva incons­ti­tu­ci­o­nal perquè sig­ni­fi­cava, a la pràctica, un indult gene­ral, pro­hi­bit expres­sa­ment a la carta magna espa­nyola. Ara, però, les tor­nes han can­viat. Més enllà del resul­tat final, doncs, l’esce­nari poste­lec­to­ral ja ens ha dei­xat una pri­mera lliçó: aquells que fa dos anys des­car­ta­ven total­ment l’amnis­tia, ara mal­den per tro­bar fórmu­les perquè pros­peri. Tot allò que un dia sem­bla impos­si­ble, amb el pas del temps es con­ver­teix en ine­vi­ta­ble.