DE L’IMPOSSIBLE A L’INEVITABLE

L’estiu, políticament parlant, ha estat extremadament intens, talment com la calor que hem patit. La convocatòria d’eleccions generals el mes de juliol i els resultats (enverinats) que van deixar les urnes, ja feien preveure que la política no aturaria màquines. En tot cas, des de la sessió de la constitució del Congrés hem assistit molt més a un foc creuat de declaracions i de retrets sobre l’estratègia dels uns i els altres que no pas a avenços factibles. De moment, si fem cas a alguns dels negociadors, els partits encara no han entrat en el fons de la qüestió, més enllà de marcar les respectives línies vermelles, la Constitució per un costat i l’amnistia i l’autodeterminació per l’altre. Aquest dimecres, el president a l’exili, Carles Puigdemont, va assegurar que només hi ha hagut converses sobre el marc de negociació; en altres paraules, sobre què caldrà negociar. I, en el mateix sentit, es va expressar Jaume Asens, que fa pocs dies va confessar que encara ara esperaven que el PSOE presentés alguna proposta. De fet, ell mateix es va encarregar de desmentir una informació segons la qual els negociadors socialistes i de Junts avaluaven la possibilitat d’incloure els policies de l’1-O en l’amnistia. Ara per ara, però, el PSOE sembla molt més centrat en la cita del 26 i el 27 de setembre, quan hi ha prevista la sessió d’investidura d’Alberto Núñez Feijóo, que no pas en la manera d’aconseguir els suports que necessita Pedro Sánchez per seguir a La Moncloa. I, en aquest escenari, el PSOE difícilment es mostrarà disposat a nodrir de munició els populars.

En tot cas, s’hagi entrat o no en el fons de la negociació, un dels principals focus del debat se situa el voltant de l’amnistia. El canvi que representa parlar d’aquesta qüestió ja és prou significatiu. Fa pocs mesos, l’amnistia només formava part de l’agenda independentista. El 23 de març del 2021, per donar-ne exemple, els socialistes van votar amb el Partit Popular i Vox per impedir la tramitació d’una proposta de llei d’amnistia. En aquell moment, argumentaven que es tractava d’una iniciativa inconstitucional perquè significava, a la pràctica, un indult general, prohibit expressament a la carta magna espanyola. Ara, però, les tornes han canviat. Més enllà del resultat final, doncs, l’escenari postelectoral ja ens ha deixat una primera lliçó: aquells que fa dos anys descartaven totalment l’amnistia, ara malden per trobar fórmules perquè prosperi. Tot allò que un dia sembla impossible, amb el pas del temps es converteix en inevitable.