AGOST

Lo mes d’agost, per a molts, és sinònim de vacacions, d’oblidar-se de la rutina i desconnectar, d’anar-se’n de viatge pel món, a un càmping, a la platja... Però també som molts los que tornam al poble, a casa nostra, perquè és allí on estan les nostres verdaderes vacacions.

Dilluns, 31 de juliol. Baixo del tren i veig, com sempre, a l’horitzó, lo poble banyat per la llum de la tarde. Estic més que contenta perquè vinc per queda’m un bon grapat de setmanes. Tinc tot lo temps per davant i lo meu cap prompte em comence a barrinar en cabòries estivals, de les que a mi m’agraden.

A los carrers de la vila, el bon senyal del ritme lent i la vida tranquil·la del poble s’apoderen ràpidament de mi. Estic preparada.

Dijous, 10 d’agost. De bon matí, en aixeca’m d’un reconfortant descans, vaig al mercat que fan a la plaça. Caminant entre les parades de fruita i verdura i les de roba, vaig trobant la gent de tota la vida, aquella que tinc alegria de veure i xarrar.

Lo dinar, com sempre fem al poble, a la una en punt i en família. La tarde és llarga, així que és un bon moment per ana’m a banyar al riu o a la piscina. Que bé cau refrescar-te i tomba’t a l’ombra per combatre la calor del secà. Al tard, baixo a prendre alguna cosa al bar, em trobo alguns amics i passam una bona estona fent broma. Després de sopar, m’allargo a ca la iaia, a on tots los veïns baixen a la fresca, al carrer. Que bé s’hi està!

Dimecres, 23 d’agost. Lo mes va transcorrent i arribe la festa major de Sant Portomeu. Lo ritme diari em canvie completament. La nit és per xalar i lo dia, per dormir. La música de l’orquestra que hi ha a la plaça marque l’epicentre de la festa i atrau veïns i visitants. Tothom així pot veure qui té el nas més llarg; jo també.

Dilluns, 28 d’agost. És lo dia del gos, lo poble ha quedat vuit i desolat. Sols veig quatre gats que van mig a rastre. L’agost ja no és lo que era allà darrere. A les nou ja és fosc i de nit la màniga llarga no fa nosa. Això és el senyal inequívoc que les vacacions s’estan a punt d’acabar. Torno –tornam tots– a començar.