AGOST

Lo mes d’agost, per a molts, és sinònim de vaca­ci­ons, d’obli­dar-se de la rutina i des­con­nec­tar, d’anar-se’n de viatge pel món, a un càmping, a la platja... Però també som molts los que tor­nam al poble, a casa nos­tra, perquè és allí on estan les nos­tres ver­da­de­res vaca­ci­ons.

Dilluns, 31 de juliol. Baixo del tren i veig, com sem­pre, a l’horitzó, lo poble banyat per la llum de la tarde. Estic més que con­tenta perquè vinc per queda’m un bon gra­pat de set­ma­nes. Tinc tot lo temps per davant i lo meu cap prompte em comence a bar­ri­nar en cabòries esti­vals, de les que a mi m’agra­den.

A los car­rers de la vila, el bon senyal del ritme lent i la vida tran­quil·la del poble s’apo­de­ren ràpida­ment de mi. Estic pre­pa­rada.

Dijous, 10 d’agost. De bon matí, en aixeca’m d’un recon­for­tant des­cans, vaig al mer­cat que fan a la plaça. Cami­nant entre les para­des de fruita i ver­dura i les de roba, vaig tro­bant la gent de tota la vida, aque­lla que tinc ale­gria de veure i xar­rar.

Lo dinar, com sem­pre fem al poble, a la una en punt i en família. La tarde és llarga, així que és un bon moment per ana’m a banyar al riu o a la pis­cina. Que bé cau refres­car-te i tomba’t a l’ombra per com­ba­tre la calor del secà. Al tard, baixo a pren­dre alguna cosa al bar, em trobo alguns amics i pas­sam una bona estona fent broma. Després de sopar, m’allargo a ca la iaia, a on tots los veïns bai­xen a la fresca, al car­rer. Que bé s’hi està!

Dime­cres, 23 d’agost. Lo mes va trans­cor­rent i arribe la festa major de Sant Por­to­meu. Lo ritme diari em can­vie com­ple­ta­ment. La nit és per xalar i lo dia, per dor­mir. La música de l’orques­tra que hi ha a la plaça mar­que l’epi­cen­tre de la festa i atrau veïns i visi­tants. Tot­hom així pot veure qui té el nas més llarg; jo també.

Dilluns, 28 d’agost. És lo dia del gos, lo poble ha que­dat vuit i deso­lat. Sols veig qua­tre gats que van mig a ras­tre. L’agost ja no és lo que era allà dar­rere. A les nou ja és fosc i de nit la màniga llarga no fa nosa. Això és el senyal inequívoc que les vaca­ci­ons s’estan a punt d’aca­bar. Torno –tor­nam tots– a començar.