Negociació no, compravenda

En la conferència que Carles Puigdemont va pronunciar dimarts passat no hi va haver novetats, però sí concrecions que no acaben de fer el pes a aquest centreesquerra que malda per mantenir-se al govern d’Espanya. Sense dir-ho explícitament, s’atrinxeren encara en la Constitució i s’expressen indirectament a través de l’opinió publicada als mitjans afins per dir que en una negociació cada part ha d’aconseguir alguna cosa i ha de renunciar a una altra. Es veu que la part a la qual el PSOE i Sumar estarien disposats a renunciar seria al càstig dels que volien separar-se d’Espanya i a allò a què haurien de renunciar els independentistes seria a l’autodeterminació. I tots tan amples i contents. Però no és així: no estem en una negociació, sinó en una compravenda. El PSOE i Sumar volen uns vots que tenen un preu. O el paguen o no els tenen. I si volen parlar de renúncies, que s’hi fixin bé: amb aquesta transacció l’independentisme renuncia explícitament a la unilateralitat i accepta, democràticament, el risc d’un resultat incert en un referèndum.