UNA OPORTUNITAT INÈDITA

La Diada d’enguany ha permès constatar, un any més, que el procés independentista segueix ben viu, malgrat els enterramorts que, des del primer moment, s’han dedicat a cantar-ne les exèquies o a presentar-lo com un suflé. És veritat que no va sortir tanta gent com durant les diades més multitudinàries que van precedir el 9-N o l’1-O, però té un mèrit remarcable que, any rere any, siguem capaços de mantenir el pols al carrer, malgrat la repressió desfermada pels aparells de l’Estat i el comprensible desànim d’una part de la ciutadania per les tensions en el bloc independentista. Més enllà del ball de xifres de cada any, la Diada d’enguany ha permès recuperar, com a mínim aparentment, la imatge d’unitat, amb la participació de tots els partits independentistes.

Diem aparentment perquè els discursos que es van poder sentir per part de les dues entitats convocants, l’ANC i Òmnium, no van tenir gaire a veure: mentre Dolors Feliu va reclamar l’aplicació de la DUI que va quedar suspesa l’1 d’octubre del 2017, Xavier Antich va fer una crida a aprofitar “una nova oportunitat, sens dubte inèdita”. El president d’Òmnium va fer, de nou, una crida als partits polítics per superar el tacticisme i llimar diferències: “No pot ser que la diversitat tàctica impossibiliti treballar units. La lluita per aconseguir exercir el dret d’autodeterminació amb reconeixement internacional i l’amnistia necessita una negociació seriosa amb l’Estat, i els partits polítics ens han de demostrar que poden negociar d’una manera coordinada.” Tot i la davallada electoral, els partits independentistes tenen al davant una oportunitat immillorable. D’una banda, per resoldre carpetes com la judicialització del procés i l’amnistia, sense les quals és impossible afrontar la solució del conflicte. Però, al mateix temps, per abordar l’autodeterminació, un instrument imprescindible per sortir de l’atzucac en què ens trobem. Davant aquesta oportunitat, l’independentisme ha de recuperar la unitat d’acció que va caracteritzar els primers anys del procés i que ens va permetre arribar a l’1-O. I això implica reconèixer errors, llimar diferències i bastir ponts. Seria absurd que en un moment en què fan gestos inèdits d’acostament amb alguns líders espanyols no fóssim capaços de fer-los entre independentistes. La investidura és una oportunitat immillorable per al país, però també per refer una unitat sense la qual difícilment arribarem a l’objectiu que ens ha mogut a manifestar-nos any rere any.