UNA OPORTUNITAT INÈDITA

La Diada d’enguany ha permès cons­ta­tar, un any més, que el procés inde­pen­den­tista segueix ben viu, mal­grat els enter­ra­morts que, des del pri­mer moment, s’han dedi­cat a can­tar-ne les exèquies o a pre­sen­tar-lo com un suflé. És veri­tat que no va sor­tir tanta gent com durant les dia­des més mul­ti­tu­dinàries que van pre­ce­dir el 9-N o l’1-O, però té un mèrit remar­ca­ble que, any rere any, siguem capaços de man­te­nir el pols al car­rer, mal­grat la repressió des­fer­mada pels apa­rells de l’Estat i el com­pren­si­ble desànim d’una part de la ciu­ta­da­nia per les ten­si­ons en el bloc inde­pen­den­tista. Més enllà del ball de xifres de cada any, la Diada d’enguany ha permès recu­pe­rar, com a mínim apa­rent­ment, la imatge d’uni­tat, amb la par­ti­ci­pació de tots els par­tits inde­pen­den­tis­tes.

Diem apa­rent­ment perquè els dis­cur­sos que es van poder sen­tir per part de les dues enti­tats con­vo­cants, l’ANC i Òmnium, no van tenir gaire a veure: men­tre Dolors Feliu va recla­mar l’apli­cació de la DUI que va que­dar sus­pesa l’1 d’octu­bre del 2017, Xavier Antich va fer una crida a apro­fi­tar “una nova opor­tu­ni­tat, sens dubte inèdita”. El pre­si­dent d’Òmnium va fer, de nou, una crida als par­tits polítics per superar el tac­ti­cisme i lli­mar diferències: “No pot ser que la diver­si­tat tàctica impos­si­bi­liti tre­ba­llar units. La lluita per acon­se­guir exer­cir el dret d’auto­de­ter­mi­nació amb reco­nei­xe­ment inter­na­ci­o­nal i l’amnis­tia neces­sita una nego­ci­ació seri­osa amb l’Estat, i els par­tits polítics ens han de demos­trar que poden nego­ciar d’una manera coor­di­nada.” Tot i la dava­llada elec­to­ral, els par­tits inde­pen­den­tis­tes tenen al davant una opor­tu­ni­tat immi­llo­ra­ble. D’una banda, per resol­dre car­pe­tes com la judi­ci­a­lit­zació del procés i l’amnis­tia, sense les quals és impos­si­ble afron­tar la solució del con­flicte. Però, al mateix temps, per abor­dar l’auto­de­ter­mi­nació, un ins­tru­ment impres­cin­di­ble per sor­tir de l’atzu­cac en què ens tro­bem. Davant aquesta opor­tu­ni­tat, l’inde­pen­den­tisme ha de recu­pe­rar la uni­tat d’acció que va carac­te­rit­zar els pri­mers anys del procés i que ens va per­me­tre arri­bar a l’1-O. I això implica reconèixer errors, lli­mar diferències i bas­tir ponts. Seria absurd que en un moment en què fan ges­tos inèdits d’acos­ta­ment amb alguns líders espa­nyols no fóssim capaços de fer-los entre inde­pen­den­tis­tes. La inves­ti­dura és una opor­tu­ni­tat immi­llo­ra­ble per al país, però també per refer una uni­tat sense la qual difícil­ment arri­ba­rem a l’objec­tiu que ens ha mogut a mani­fes­tar-nos any rere any.