ENGINYERIA CLIMÀTICA

El 2013, el director de cinema coreà Bong Joon Ho –el de Parásitos– es va basar en un còmic francès per crear la pel·lícula Rompenieves, que també s’ha acabat convertint en un film de culte sobre la lluita de classes, en aquest cas en un escenari postapocalíptic. La pel·lícula comença quan els governs de tot el món es posen d’acord per intentar rebaixar l’escalfament global llançant a l’atmosfera un nou component químic que ajudi a refredar-la. El problema és que no calculen bé i la Terra acaba completament coberta de gel i neu. Que consti que no he fet cap espòiler perquè tot això passa durant els títols de crèdit. En qualsevol cas, esperem que l’argument es quedi en simple ficció, ara que ja es comença a parlar d’enginyeria climàtica, no sense polèmica. La humanitat ha demostrat que és capaç d’alterar el clima amb un sistema econòmic basat en el creixement desmesurat i desigual i la depredació dels recursos. En teoria, revertint el sistema potser ens en podríem sortir, però al ritme que anem pel que fa a mitigació i adaptació, de moment no ho sembla pas. En bona part del món, hem viscut un estiu que ha batut rècords de calor i també sequeres i inundacions inesperades. Que l’escalfament global n’és el principal responsable ja no es posa en dubte, però també s’estan buscant altres explicacions a un augment de temperatures tan radical, especialment a la zona de l’Atlàntic Nord. Ja se sap que hi ha influït el fenomen del Niño, l’escalfament que puntualment i de manera natural es produeix de les aigües superficials de l’oceà Pacífic, amb repercussions en la meteorologia global. Aquest any va començar a principis de juliol –és erràtic, pot passar en intervals de dos a set anys i encara no se sap ben bé per què passa– i ja s’ha vist que és molt intens. Un altre factor que podria haver contribuït a les altes temperatures és l’erupció, l’estiu de l’any passat, del volcà submarí Hunga Tonga al Pacífic Sud, que va llançar a l’atmosfera quantitats extraordinàries de vapor d’aigua que també podrien haver contribuït a l’escalfament planetari. Finalment, una altra explicació que defensen alguns científics de renom, i que pot resultar sorprenent, és una millora en la qualitat de l’aire. El 2020 van entrar en vigor les normes que prohibien d’ús de combustibles molt contaminants en el transport marítim. Doncs bé, sembla que –paradoxalment– el sofre que emetien aquests carburants, que ara s’han reduït en un 80%, reaccionava amb els núvols i els feia més blancs, de manera que reflectien millor la llum del sol i evitaven part de l’escalfament. Això explicaria part de l’escalfament de l’Atlàntic Nord, ja que aplega molt de trànsit marítim. La NASA i molts científics de diverses institucions estan estudiant amb més detall aquesta possibilitat, i ja hi ha qui ho planteja com un experiment imprevist i espontani dels efectes que pot tenir l’enginyeria climàtica. Això sí, tots coincideixen a dir que la descarbonització de l’atmosfera és, de moment, l’única alternativa per poder prevenir la catàstrofe climàtica.