Què és una dona?

En una conversa amb l’escriptora, músic i activista trans Juny Siva, la física, escriptora i activista trans Judith Juanhuix deia que es negava a pensar-se com a dona a partir de les opressions que patim. En el debat sobre els drets de les dones trans, sovint apareix la pregunta què és ser una dona? Tant les feministes transinclusives com les transexcloents solen definir-nos a partir de l’opressió. Igual que Juanhuix, opino que a les dones no ens defineixen les opressions. Són les opressions les que tenallen la nostra identitat com a dones, i per tant definir-nos a partir d’elles és limitar-nos.

Entenc els conceptes dona i home com a interpretacions, definides pel context, dels cossos sexuats humans, a partir dels quals construïm una identitat. Aquestes identitats s’han perpetuat tant i han creat uns imaginaris tan potents que han transcendit els cossos sexuats que llegien i s’han erigit en interpretacions del cos humà en general. La lectura institucionalitzada del gènere ha establert que un home (gènere) és un mascle (sexe) que actua i vesteix de forma masculina (expressió de gènere) i una dona és una femella amb una expressió de gènere femenina. I que homes i dones s’atreuen sexualment (sexualitat). És una forma de crear identitats a partir d’una lectura endreçada de la biologia i les relacions socials, malgrat que ni la biologia ni la societat ho són. Les persones intersexuals, les persones trans i no binàries, els homes efeminats i les dones gallimarsot, els bisexuals i els homosexuals ho emboliquen tot.

Pensar el gènere com una interpretació dels cossos sexuats humans que generen unes identitats que transcendeixen el fet biològic incorpora el garbuix. Hi ha femelles que són homes efeminats, hi ha intersexuals que són homes homosexuals, hi ha persones que ni són homes ni són dones que pareixen i alleten, hi ha mascles que són dones. Hi ha dones i homes trans que s’operen o s’hormonen per ajustar trets corporals als associats al gènere al qual pertanyen, i d’altres que no ho fan. En tots aquests casos la biologia importa. Però no perquè sigui un destí, sinó perquè és el començament: una matèria modelada per l’ambient i la personalitat que conforma una multiplicitat de formes d’entendre’ns a nosaltres i als altres. És el gènere el que ha definit la biologia: una persona embarassada diu que espera una nena, i no una femella, perquè amb la mera descripció dels cromosomes i genitals d’un fetus no en tenim prou per imaginar-nos-el.

La biologia importa. Passa que, històricament, hem fet servir una lectura esbiaixada de la biologia per justificar certes opressions. Creure que les dones femella som inferiors físicament als homes mascle perquè ells, de mitjana, tenen més massa muscular és obviar que en esperança de vida, capacitat de suportar un grau de dolor similar al del part o mortalitat per infeccions ells són els dèbils. Qui esborra la condició de dona gestant no és l’home trans que pareix i menstrua, sinó una ciència mèdica que ha equiparat masculinitat amb mascle i que ha prioritzat la salut del mascle home perquè creu que és la base de la condició humana i la dona femella n’és l’afegit.

Mai li negaré a una dona trans la condició de dona. No ho faré perquè compartim una identitat meravellosa que és la de ser dona. Em sento igual de dona ara que quan era un xicotot que jugava a waterpolo en un equip de nens. Segurament gran part de la meva coherència de gènere s’ha basat en què, fes el que fes, tenia vulva, però també tinc clar que tant si a una dona trans li agrada vestir amb roba folgada o anar amb una minifaldilla, tant si es maquilla com si no, seguirà sent tan dona com jo. No sé el perquè, però probablement perquè en ella identificaré les coordenades d’aquesta identitat compartida i expressada. Potser arribarà un dia en què ningú s’identificarà com a dona, home o persona no binària. Però mentre visquem en una societat que llegeixi les persones partint d’unes coordenades de gènere, fem el favor de deixar de reprimir la identitat de gènere del personal, i de privilegiar-los o limitar-los un cop l’expressin.