Què és una dona?

En una con­versa amb l’escrip­tora, músic i acti­vista trans Juny Siva, la física, escrip­tora i acti­vista trans Judith Juan­huix deia que es negava a pen­sar-se com a dona a par­tir de les opres­si­ons que patim. En el debat sobre els drets de les dones trans, sovint apa­reix la pre­gunta què és ser una dona? Tant les femi­nis­tes tran­sin­clu­si­ves com les transex­clo­ents solen defi­nir-nos a par­tir de l’opressió. Igual que Juan­huix, opino que a les dones no ens defi­nei­xen les opres­si­ons. Són les opres­si­ons les que tena­llen la nos­tra iden­ti­tat com a dones, i per tant defi­nir-nos a par­tir d’elles és limi­tar-nos.

Entenc els con­cep­tes dona i home com a inter­pre­ta­ci­ons, defi­ni­des pel con­text, dels cos­sos sexu­ats humans, a par­tir dels quals cons­truïm una iden­ti­tat. Aques­tes iden­ti­tats s’han per­pe­tuat tant i han creat uns ima­gi­na­ris tan potents que han trans­cen­dit els cos­sos sexu­ats que lle­gien i s’han eri­git en inter­pre­ta­ci­ons del cos humà en gene­ral. La lec­tura ins­ti­tu­ci­o­na­lit­zada del gènere ha esta­blert que un home (gènere) és un mas­cle (sexe) que actua i ves­teix de forma mas­cu­lina (expressió de gènere) i una dona és una feme­lla amb una expressió de gènere feme­nina. I que homes i dones s’atre­uen sexu­al­ment (sexu­a­li­tat). És una forma de crear iden­ti­tats a par­tir d’una lec­tura endreçada de la bio­lo­gia i les rela­ci­ons soci­als, mal­grat que ni la bio­lo­gia ni la soci­e­tat ho són. Les per­so­nes inter­se­xu­als, les per­so­nes trans i no binàries, els homes efe­mi­nats i les dones galli­mar­sot, els bise­xu­als i els homo­se­xu­als ho embo­li­quen tot.

Pen­sar el gènere com una inter­pre­tació dels cos­sos sexu­ats humans que gene­ren unes iden­ti­tats que trans­cen­dei­xen el fet biològic incor­pora el gar­buix. Hi ha feme­lles que són homes efe­mi­nats, hi ha inter­se­xu­als que són homes homo­se­xu­als, hi ha per­so­nes que ni són homes ni són dones que parei­xen i alle­ten, hi ha mas­cles que són dones. Hi ha dones i homes trans que s’ope­ren o s’hor­mo­nen per ajus­tar trets cor­po­rals als asso­ci­ats al gènere al qual per­ta­nyen, i d’altres que no ho fan. En tots aquests casos la bio­lo­gia importa. Però no perquè sigui un destí, sinó perquè és el començament: una matèria mode­lada per l’ambi­ent i la per­so­na­li­tat que con­forma una mul­ti­pli­ci­tat de for­mes d’enten­dre’ns a nosal­tres i als altres. És el gènere el que ha defi­nit la bio­lo­gia: una per­sona emba­ras­sada diu que espera una nena, i no una feme­lla, perquè amb la mera des­cripció dels cro­mo­so­mes i geni­tals d’un fetus no en tenim prou per ima­gi­nar-nos-el.

La bio­lo­gia importa. Passa que, històrica­ment, hem fet ser­vir una lec­tura esbi­ai­xada de la bio­lo­gia per jus­ti­fi­car cer­tes opres­si­ons. Creure que les dones feme­lla som infe­ri­ors física­ment als homes mas­cle perquè ells, de mit­jana, tenen més massa mus­cu­lar és obviar que en espe­rança de vida, capa­ci­tat de supor­tar un grau de dolor simi­lar al del part o mor­ta­li­tat per infec­ci­ons ells són els dèbils. Qui esborra la con­dició de dona ges­tant no és l’home trans que pareix i mens­trua, sinó una ciència mèdica que ha equi­pa­rat mas­cu­li­ni­tat amb mas­cle i que ha pri­o­rit­zat la salut del mas­cle home perquè creu que és la base de la con­dició humana i la dona feme­lla n’és l’afe­git.

Mai li negaré a una dona trans la con­dició de dona. No ho faré perquè com­par­tim una iden­ti­tat mera­ve­llosa que és la de ser dona. Em sento igual de dona ara que quan era un xico­tot que jugava a water­polo en un equip de nens. Segu­ra­ment gran part de la meva coherència de gènere s’ha basat en què, fes el que fes, tenia vulva, però també tinc clar que tant si a una dona trans li agrada ves­tir amb roba fol­gada o anar amb una mini­fal­di­lla, tant si es maqui­lla com si no, seguirà sent tan dona com jo. No sé el perquè, però pro­ba­ble­ment perquè en ella iden­ti­fi­caré les coor­de­na­des d’aquesta iden­ti­tat com­par­tida i expres­sada. Pot­ser arri­barà un dia en què ningú s’iden­ti­fi­carà com a dona, home o per­sona no binària. Però men­tre vis­quem en una soci­e­tat que lle­geixi les per­so­nes par­tint d’unes coor­de­na­des de gènere, fem el favor de dei­xar de repri­mir la iden­ti­tat de gènere del per­so­nal, i de pri­vi­le­giar-los o limi­tar-los un cop l’expres­sin.