Desalacantinitzar alacant

El pri­mer que va fer Vox quan va acce­dir a l’Ajun­ta­ment d’Ala­cant en 2019 fou ata­car el valencià. Durant tota la legis­la­tura, va pre­sen­tar tan­tes vega­des com va poder la mateixa moció per eli­mi­nar-hi l’ofi­ci­a­li­tat del valencià. El mateix va inten­tar al Cam­pe­llo o a Sant Joan. A diferència de Cata­lu­nya o les Illes, la legis­lació valen­ci­ana esta­bleix una relació de muni­ci­pis valen­ci­a­no­par­lants i cas­te­lla­no­par­lants. En els pri­mers, per exem­ple, almenys l’assig­na­tura de Valencià és obli­gatòria; en els segons, ni això.

Les cor­po­ra­ci­ons que ha tin­gut Ala­cant no han des­ta­cat pre­ci­sa­ment per pro­moure la llen­gua pròpia. Ans al con­trari. Tan­ma­teix, per a Vox, si no és l’exter­mini total, no n’hi ha prou. Com a anècdota molt simp­tomàtica, varen denun­ciar que el con­sis­tori dis­cri­mi­nava els cas­te­lla­no­par­lants quan varen veure les lle­tres audi­tori pin­ta­des en un rètol. El PP –que lla­vors i ara hi mana– els va repli­car que no havien espe­rat que se secàs la pin­tura ni que el pin­tor hi pintàs la o que fal­tava. Així és aquesta gent. A propòsit, els dos regi­dors que lla­vors hi tenia Vox –ara en són el doble– són valen­ci­a­no­par­lants. L’auto­odi és, la majo­ria de les vega­des, la pit­jor forma d’odi.

Aque­lla insistència de Vox a pre­sen­tar moci­ons con­tra el valencià no va donar fruits: Cs s’hi abs­te­nia i els números no dona­ven. Però si aquesta abs­tenció era enigmàtica, més pre­o­cu­pant era el suport del PP. No perquè pen­sen dife­rent al res­pecte, sinó perquè solien ser més intel·ligents. La seua política és de cas­te­lla­nit­zació total, és clar, però sense eixi­des de to. Tan­ma­teix, la des­a­pa­rició de Cs ha can­viat l’esce­nari. I, és clar, el pri­mer que ha fet Vox és insis­tir-hi i tor­nar a pre­sen­tar la mateixa moció. Com que afecta una llei autonòmica, la cosa no aca­ba­ria ací. Però això no ho fa menys greu.

Ala­cant no s’entén sense fer-ho en valencià. Per història i per pre­sent. Com no s’ente­nen València, Bar­ce­lona o Per­pinyà. Hem de ser cons­ci­ents que tots som ala­can­tins. I que aquest nou atac –espe­rem que fra­cas­sat– de desa­la­can­ti­nit­zar Ala­cant ens afecta a tots de la mateixa manera. Perquè desa­la­can­ti­nit­zar Ala­cant és des­ca­ta­la­nit­zar Girona o des­va­len­ci­a­nit­zar València. Ells en són molt cons­ci­ents. I nosal­tres?