bASTOS I COMODINS

Dimecres, al final de la seva intervenció al Congrés dels Diputats, Alberto Núñez Feijóo va pronunciar un particular alea jacta est a la vista d’una votació adversa a la seva investidura: “Uns i altres hem vingut a aquesta cambra i hem dit francament tot allò que pensàvem.” No ens en va quedar cap dubte, sobretot pel que fa als dos partits principals. Tant el candidat Núñez com la portaveu Gamarra van ratificar que per al Partit Popular hi ha un sostre d’autonomies regionals i que les particularitats lingüístiques i identitàries de les que en tinguin s’han de sotmetre a l’espanyolitat comuna i al garrot en cas que gosin discrepar. Pedro Sánchez, en canvi, es va amagar dels seus electors i del PP enviant el diputat Óscar Puente a la tribuna, perquè és el que fa sempre: utilitzar comodins per fer perdre temps als altres i guanyar-lo ell. Per això aquells que es pensen que hi negocien amnisties i autodeterminacions haurien de rumiar bé si al capdavall de tant tacticisme no acabarem igualment sota l’as de bastos.