bASTOS I COMODINS

Dime­cres, al final de la seva inter­venció al Congrés dels Dipu­tats, Alberto Núñez Feijóo va pro­nun­ciar un par­ti­cu­lar alea jacta est a la vista d’una votació adversa a la seva inves­ti­dura: “Uns i altres hem vin­gut a aquesta cam­bra i hem dit fran­ca­ment tot allò que pensàvem.” No ens en va que­dar cap dubte, sobre­tot pel que fa als dos par­tits prin­ci­pals. Tant el can­di­dat Núñez com la por­ta­veu Gamarra van rati­fi­car que per al Par­tit Popu­lar hi ha un sos­tre d’auto­no­mies regi­o­nals i que les par­ti­cu­la­ri­tats lingüísti­ques i iden­titàries de les que en tin­guin s’han de sot­me­tre a l’espa­nyo­li­tat comuna i al gar­rot en cas que gosin dis­cre­par. Pedro Sánchez, en canvi, es va ama­gar dels seus elec­tors i del PP envi­ant el dipu­tat Óscar Puente a la tri­buna, perquè és el que fa sem­pre: uti­lit­zar como­dins per fer per­dre temps als altres i gua­nyar-lo ell. Per això aquells que es pen­sen que hi nego­cien amnis­ties i auto­de­ter­mi­na­ci­ons hau­rien de rumiar bé si al cap­da­vall de tant tac­ti­cisme no aca­ba­rem igual­ment sota l’as de bas­tos.