El ‘wait and see’ del PSC

Totes les mira­des estan posa­des en les nego­ci­a­ci­ons entre l’inde­pen­den­tisme i el PSOE per a una hipotètica inves­ti­dura de Pedro Sánchez amb els vots d’ERC i Junts per Cata­lu­nya, després del fracàs de Núñez Feijóo aquesta set­mana. Bé, de fet, són nego­ci­a­ci­ons a tres ban­des, amb repu­bli­cans i jun­tai­res per sepa­rat inten­tant apun­tar-se indi­vi­du­al­ment una victòria a Madrid que mogui nova­ment les fit­xes del tau­ler sobi­ra­nista a Cata­lu­nya o que con­firmi la posició actual de cadas­cun dels juga­dors. Perquè, nova­ment, l’inde­pen­den­tisme ins­ti­tu­ci­o­nal afronta un altre momen­tum divi­dit i exhi­beix públi­ca­ment les seves debi­li­tats com a movi­ment.

Si final­ment acaba tirant enda­vant una llei d’amnis­tia –el pre­si­dent Ara­gonès ja l’ha donat per des­comp­tada i ha fet un pas més enllà recla­mant al PSOE fixar abans del 2027 una data futura per a la cele­bració d’un referèndum–, la foto­gra­fia que apa­rei­xerà a totes les por­ta­des de la premsa espa­nyola i inter­na­ci­o­nal serà la del pre­si­dent Puig­de­mont tor­nant de l’exili. Serà Junts qui capi­ta­lit­zarà aquest pas enda­vant, encara que els repu­bli­cans també hagin tre­ba­llat a fons aquest acord. I d’aquí que ERC hagi de bata­llar per capi­ta­lit­zar una altra victòria, que difícil­ment serà la de la data del referèndum, però sí la social. No és casu­a­li­tat que Ara­gonès exhibís la xifra de 22.000 mili­ons de dèficit fis­cal i que alertés de l’emergència social que viu Cata­lu­nya en àmbits com la pobresa, l’edu­cació, la sani­tat i molts altres ser­veis que reque­rei­xen molts mili­ons d’euros.

Cata­lu­nya genera gran riquesa al ter­ri­tori, però que després no retorna a casa, sinó que marxa a comu­ni­tats autònomes sobre­fi­nançades i on els seus ciu­ta­dans paguen poquíssims impos­tos. El com­po­nent d’humi­li­ació és més que evi­dent. Per tant, acon­se­guir un pacte fis­cal que redu­eixi el dèficit i per­meti a l’exe­cu­tiu en mino­ria d’ERC obte­nir millo­res tan­gi­bles en la qua­li­tat de vida dels ciu­ta­dans es dibuixa com el pla B que els repu­bli­cans estan bas­tint per si la data del referèndum fra­cassa. Un acord fis­cal que dona­ria aire a l’equip d’Ara­gonès per allar­gar la legis­la­tura més del que es podia pre­veure tot just fa un any, quan Junts per Cata­lu­nya va tren­car la coa­lició de govern.

Sobre el paper, una amnis­tia i un pacte fis­cal seria un botí sufi­ci­ent per jus­ti­fi­car una inves­ti­dura del PSOE a Madrid, al qual se suma el català al Congrés i el canvi de posició de l’Estat envers el català a la UE encara que no acabi en victòria en la votació del pròxim 24 d’octu­bre–, però qui reco­lli­ria els fruits elec­to­rals de tot ple­gat? Estem segurs que els cata­lans pre­mi­a­ran les dots nego­ci­a­do­res d’ERC i de Junts en unes elec­ci­ons al Par­la­ment? Qui escriu no ho té gens clar. No només perquè s’albira una nova dis­puta per posar-se meda­lles per sepa­rat, sinó perquè hi ha un espec­ta­dor silenciós que espera el seu momen­tum. El PSC de Sal­va­dor Illa neda i guarda la roba espe­rant que els votants premiïn les sigles com el gran par­tit d’ordre a qui es deuen els indults, l’amnis­tia, una pluja de mili­ons, el català al Congrés o fins i tot un hipotètic traspàs del ser­vei de Roda­lies de Renfe. Un PSC que ja s’ha ofert a Pere Ara­gonès per apro­var-li uns nous comp­tes i donar-li oxi­gen fins a les elec­ci­ons.

El PSC és gat vell en política. Com és lògic, inten­tarà capi­ta­lit­zar al màxim qual­se­vol acord del PSOE amb l’inde­pen­den­tisme, apro­fi­tant la debi­li­tat que pro­vo­quen les bata­lles inter­nes d’ERC i Junts. Les d’ara i les que vin­dran quan s’acos­tin les elec­ci­ons cata­la­nes. Tot i els senyals con­ti­nus que abo­quen el movi­ment a una nova crisi més o menys immi­nent, encara hi ha marge per apro­fi­tar qual­se­vol pas que s’hagi fet en relació amb la reso­lució del con­flicte polític. L’aritmètica elec­to­ral, que no la volun­tat política, han posat el PSOE con­tra l’espasa i la paret i l’han obli­gat a nego­ciar. Des­a­pro­fi­tar-ho com a movi­ment uni­tari seria un altre error històric. I ales­ho­res sí que hau­rien ser­vit en safata una victòria acla­pa­ra­dora del PSC a Cata­lu­nya que seria extre­ma­da­ment difícil de rever­tir. Aquell 52% a les urnes que­da­ria escla­fat durant molt de temps.