l’escletxa digital

És una gimcana, i no precisament divertida. Treure diners del banc on hi ha els estalvis, fer gestions pels serveis bàsics o alguns tràmits a l’administració pública ha esdevingut un autèntic maldecap per a les persones més grans. La presencialitat perd terreny en benefici de noves formes de fer que pivoten sobre una tecnologia impersonal que, sovint, deixa de banda els nostres avis convertint en més inaccessible i incomprensible el món on viuen. La pandèmia, de la qual havíem de sortir millors i amb grans aprenentatges, va fer més visible aquesta realitat, però lluny de corregir-la ni que fos una mica, va donar pas a un nou model, el de la cita prèvia o el del formulari per internet, que encara aprofundeix més en la desigualtat.

L’anomenada escletxa digital és, en realitat, un enorme esvoranc que s’empassa una quantitat ingent de temps i esforços i, al final, es tradueix en una cursa d’obstacles en el dia a dia de molts. Tot plegat acompanyat d’una sensació amarga per la necessitat constant d’ajuda: dels fills, de familiars, d’algú que en sàpiga més, d’aquell treballador que s’impacienta... No és una impressió, les dades certifiquen que una part important de la societat és aliena a allò virtual i, per descomptat, a les xarxes socials. L’Instituto Nacional de Estadística pregunta regularment sobre l’ús de les noves tecnologies, les TIC. A Catalunya hi ha més de 2 milions de persones que superen els 60 anys. I, segons es pot comprovar al web de l’INE, un 49,6% dels catalans majors de 75 no ha utilitzat mai internet. Les persones d’aquesta franja d’edat que han consultat la gran xarxa en els últims dotze mesos són el 43%. Més de la meitat no ho ha fet o no ho ha pogut fer perquè no té la tecnologia, perquè no té les competències digitals, per altres motius... o per tots. Es tracta d’una tendència generalitzada, però no per això menys preocupant. Perquè quan parlem de l’escletxa digital de les persones grans, parlem, en realitat, de la discriminació diària d’aquells que no poden desenvolupar-se amb normalitat en un entorn per al qual no estan preparats.