A fons
LA PESTA BLAVA
L’encapçalament d’aquest article no em pertany. L’he manllevat a Vicent Bello, qui l’any 1987 va escriure un assaig titulat així que va ser finalista del Premi Joan Fuster. Al cap d’un any, l’editorial Tres i Quatre el va publicar. És un llibre que analitza el moviment del blaverisme al País Valencià i que explica la relació entre el regionalisme anticatalanista i l’extrema dreta. De fet, l’autor defensa la tesi que aquest és un moviment de caràcter feixista i, evidentment, això no l’ha deixat exempt de crítiques. Però ha estat la situació política al País Valencià, fruit de les darreres eleccions autonòmiques, el que m’ha fet recordar aquesta publicació.
Perquè el nou executiu sembla que només treballarà per enarborar les banderes del secessionisme lingüístic i de l’anticatalanisme. Hi ha una gran sintonia entre el PP i Vox perquè aquest sigui un dels seus principals relats i volen focalitzar, sobretot mediàticament, part de la seva legislatura en aquesta batalla política. Sense anar més lluny, la setmana passada el president de la Generalitat valenciana, Carlos Mazón, deia que el seu executiu treballa per a “la convivència i la llibertat dels pares amb la promoció del valencià i la valencianització de les normes de la Generalitat”. Feia aquestes declaracions per afirmar, encara que sigui implícitament, que el seu objectiu és treballar contra l’ús del valencià i per la secessió del català. I tot era conseqüència d’una declaració institucional, proposada per Vox a l’Ajuntament d’Alacant, que demanava a les Corts incloure aquest municipi dins del predomini lingüístic del castellà.
Aquest no és un fet excepcional d’un dia, sinó que és la quarta vegada consecutiva que es porta aquesta votació al ple de l’Ajuntament de la comarca de l’Alacantí. Per raons històriques, el municipi forma part del predomini lingüístic valencià, segons la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV). Per tant, si aquesta iniciativa del partit d’extrema dreta prosperés caldria modificar la llei. De moment, sembla improbable que això passi perquè caldrien els vots favorables de dues terceres parts del ple de les Corts Valencianes. Però, tot i així, els moviments i les insistències fan preveure els pitjors auguris per a la llengua i la cultura al País Valencià.
El fet que el PP hagi obert la porta de les institucions als ultres de Vox és un problema que tots acabarem pagant molt car. Tot i que veient les actituds i les accions dels populars també queda demostrat que treballen amb un clar suport mutu i que comparteixen part dels objectius, la direcció i la determinació.
I del País Valencià a les Illes Balears. Allà hem vist aquestes darreres setmanes com el requisit del català per a metges i infermeres ja és història. El menysteniment a la llengua pròpia és també una de les dèries de l’executiu de Marga Prohens, del PP. Perquè ignoren, si parlem del requisit lingüístic al sistema sanitari, que el fet que un metge parli la llengua del pacient és, sense dubte, un fet que afecta directament la qualitat del servei i que té efectes en la salut de la persona que ha de ser atesa.
La situació és extremadament delicada i, malgrat el treball incansable, sobretot d’entitats i d’associacions en defensa del català com Acció Cultural del País Valencià, Obra Cultural Balear, Òmnium Cultural i un llarg etcètera, si les institucions polítiques treballen a la contra, hi ha situacions que poden ser difícils de revertir. Per això, la complicitat des del Principat cap al País Valencià i les Illes Balears, però també cap a la Catalunya Nord, ha de ser sincera, i el treball, perseverant i constant. La responsabilitat en defensa de la llengua, la cultura i el país és de tots, sobretot quan es viu una situació d’amenaça greu. Hem de seguir la lluita i respondre amb contundència davant d’aquells que voldrien retornar al blanc i negre. Perquè, com sempre, caldrà molta persistència per intentar evitar-ho.