Antiamnistia guerracivilista

Que Pedro Sánchez neces­siti els vots dels ene­mics d’Espa­nya per poder-la gover­nar ha con­ver­tit aquesta tem­po­rada política en una de les més entre­tin­gu­des. Hem pogut veure l’interès sob­tat per la defensa de les llengües que es par­len a l’Estat i que no són el cas­tellà per part d’aquells que, fins no fa gaire, se’n fotien. El català ja no es parla per moles­tar sinó que és una riquesa de la “plu­ri­na­ci­o­na­li­tat” –és a dir: la rea­li­tat que ha sal­vat Espa­nya, de moment, de les urpes de l’extrema dreta. Qui sap quants mals de panxa deu haver pro­vo­cat aquest canvi forçat de relat.

La nego­ci­ació amb els inde­pen­den­tis­tes ha fet aflo­rar la cata­la­nofòbia a nivells espa­ter­rants. N’han excel·lit les velles glòries del PSOE, com ara Guerra, González i Rodríguez Ibarra. Cos­tarà de superar la nau­se­a­bunda com­pa­ració de l’amnis­tia amb “una vio­lació a 40 mili­ons d’espa­nyols” feta per l’expre­si­dent d’Extre­ma­dura.

Aquest 3 d’octu­bre, just el dia del sisè ani­ver­sari del dis­curs de Felip VI a favor de la repressió a Cata­lu­nya, la Casa del Rei va anun­ciar que havia encar­re­gat a Sánchez que es pre­senti a la inves­ti­dura (és el seu deure). Els mit­jans de la caverna han fet creure que això seria l’avant­sala de l’apo­ca­lipsi. Per tant, han des­en­ca­de­nat una reacció furi­bunda entre els segui­dors d’extrema dreta, que han omplert les xar­xes amb insults al monarca, a qui tit­llen de traïdor i inútil per no poder evi­tar que Espa­nya cai­gui en mans dels seus ene­mics.

La caverna mediàtica ha agi­tat tant l’espan­tall d’una guerra civil immi­nent si Sánchez pacta amb els inde­pen­den­tis­tes que els seus gos­sos de caça, rabi­o­sos, han començat a arran­car el cap fins i tot al ninot major: el rei. Una reacció de color ben falan­gista. Als agi­ta­dors habi­tu­als, d’Aznar a Abas­cal pas­sant per una afa­mada Ayuso i un per­dut Feijóo, ja els va bé, per ara, que el clima sigui coent i deli­rant. I que els agi­tats flir­te­gin amb un cop d’estat. Però, fins a quin punt seran capaços d’esti­rar la corda del “que ve altra nova guerra civil” sense que els esclati als mor­ros?