Assimilant els canvis

És necessari fer una ullada al panorama internacional per adonar-se que s’estan produint canvis. I si ho analitzem amb distància, calma i prudència, potser arribem a la conclusió que les pautes no es marquen des de baix, sinó que estarien determinades per grups de poder que no arribem a conèixer.

França s’està plantejant una modificació de la constitució quan es compleix el 65è aniversari de la V República. Des de posicions d’esquerra, advoquen per anar cap a la VI República. Des de l’establishment, amb Macron al capdavant, són més partidaris de mantenir els eixos ancorats i de fer modificacions de la carta magna. El president ja ha anunciat les seves intencions: introduir la protecció del medi ambient, el dret a l’avortament, dotar de més competència els territoris i flexibilitzar l’eina del referèndum. Sobretot, ha parlat de Nova Caledònia i de Còrsega, a les quals es començarà a tenir presents de manera diferent que fins ara. Dins de França, però amb certes premisses atenent a la seva especificitat.

Al Regne Unit, veiem com el primer ministre, Rishi Sunak, comença a virar posicions. Els cotxes de gasolina i dièsel ja no estaran prohibits el 2030, sinó que es flexibilitzarà davant el que Sunak ha considerat “mesures irreals”, anunciades per ocupar grans titulars però que, a la pràctica, no són sostenibles. El primer ministre britànic també ha generat un tsunami en clausurar el congrés del Partit Conservador dient que “un home és un home i una dona, una dona”, i apel·lant al “sentit comú”, just ara que el ministre de Sanitat ha anunciat modificacions en el sistema nacional de salut perquè les persones trans no siguin ingressades en zones exclusives per a dones o per a homes.

I mentrestant, als EUA, la Cambra de Representants ha saltat pels aires amb la destitució del president Kevin McCarthy, cosa inèdita fins ara. Atesa la situació d’aturada tècnica de finançament del govern, que ha estat posposada 45 dies, la realitat de fons és el suport a Ucraïna està arribant a la seva fi, fet que molt probablement el pròxim president de la Cambra deixarà clar els pròxims dies. A Europa, els partits acusats “de prorussos” guanyen eleccions, com a Eslovàquia, i donen a entendre que la societat s’està cansant de la guerra. Mentrestant, Borrell les passa magres per desbloquejar l’enviament de fons a Kíev, vetat per Hongria des del maig. I aquí, tot es dirigeix cap a una investidura amb l’amnistia ja assumida. Les coses canvien, i de vegades ho fan tan ràpid que no tenim temps d’assimilar-ho.