Assimilant els canvis

És neces­sari fer una ullada al pano­rama inter­na­ci­o­nal per ado­nar-se que s’estan pro­duint can­vis. I si ho ana­lit­zem amb distància, calma i prudència, pot­ser arri­bem a la con­clusió que les pau­tes no es mar­quen des de baix, sinó que esta­rien deter­mi­na­des per grups de poder que no arri­bem a conèixer.

França s’està plan­te­jant una modi­fi­cació de la cons­ti­tució quan es com­pleix el 65è ani­ver­sari de la V República. Des de posi­ci­ons d’esquerra, advo­quen per anar cap a la VI República. Des de l’esta­blish­ment, amb Macron al cap­da­vant, són més par­ti­da­ris de man­te­nir els eixos anco­rats i de fer modi­fi­ca­ci­ons de la carta magna. El pre­si­dent ja ha anun­ciat les seves inten­ci­ons: intro­duir la pro­tecció del medi ambi­ent, el dret a l’avor­ta­ment, dotar de més com­petència els ter­ri­to­ris i fle­xi­bi­lit­zar l’eina del referèndum. Sobre­tot, ha par­lat de Nova Caledònia i de Còrsega, a les quals es començarà a tenir pre­sents de manera dife­rent que fins ara. Dins de França, però amb cer­tes pre­mis­ses ate­nent a la seva espe­ci­fi­ci­tat.

Al Regne Unit, veiem com el pri­mer minis­tre, Rishi Sunak, comença a virar posi­ci­ons. Els cot­xes de gaso­lina i dièsel ja no esta­ran pro­hi­bits el 2030, sinó que es fle­xi­bi­lit­zarà davant el que Sunak ha con­si­de­rat “mesu­res irre­als”, anun­ci­a­des per ocu­par grans titu­lars però que, a la pràctica, no són sos­te­ni­bles. El pri­mer minis­tre britànic també ha gene­rat un tsu­nami en clau­su­rar el congrés del Par­tit Con­ser­va­dor dient que “un home és un home i una dona, una dona”, i apel·lant al “sen­tit comú”, just ara que el minis­tre de Sani­tat ha anun­ciat modi­fi­ca­ci­ons en el sis­tema naci­o­nal de salut perquè les per­so­nes trans no siguin ingres­sa­des en zones exclu­si­ves per a dones o per a homes.

I men­tres­tant, als EUA, la Cam­bra de Repre­sen­tants ha sal­tat pels aires amb la des­ti­tució del pre­si­dent Kevin McCarthy, cosa inèdita fins ara. Atesa la situ­ació d’atu­rada tècnica de finançament del govern, que ha estat pos­po­sada 45 dies, la rea­li­tat de fons és el suport a Ucraïna està arri­bant a la seva fi, fet que molt pro­ba­ble­ment el pròxim pre­si­dent de la Cam­bra dei­xarà clar els pròxims dies. A Europa, els par­tits acu­sats “de pro­rus­sos” gua­nyen elec­ci­ons, com a Eslovàquia, i donen a enten­dre que la soci­e­tat s’està can­sant de la guerra. Men­tres­tant, Bor­rell les passa magres per des­blo­que­jar l’envi­a­ment de fons a Kíev, vetat per Hon­gria des del maig. I aquí, tot es diri­geix cap a una inves­ti­dura amb l’amnis­tia ja assu­mida. Les coses can­vien, i de vega­des ho fan tan ràpid que no tenim temps d’assi­mi­lar-ho.