UN PUNT I A PART

Tot i que no ho ha acceptat explícitament, Pedro Sánchez i el PSOE han obert la porta a negociar alguna fórmula que permeti resoldre la situació de les persones represaliades pel procés. L’amnistia ha estat, des de l’endemà mateix que comencés la voràgine repressiva de l’Estat, una demanda majoritària de la societat catalana. Els principals dirigents del procés van sortir de la presó el juny del 2021, després que el govern espanyol n’aprovés els indults parcials, però cal resoldre la situació de centenars de persones que han patit la repressió dels aparells de l’Estat, encegats a donar cops de bastó a qualsevol enemic potencial. Hi ha qui sosté que aquesta amnistia servirà per “maquillar l’Estat”, i és molt probable que tingui aquest efecte secundari, però, per damunt de tot, aconseguirà posar fi al neguit i a la indefensió que pateixen centenars d’independentistes i, des d’un punt de vista col·lectiu, permetrà situar el cronòmetre a zero.

Es tracta, doncs, d’una fita imprescindible. És evident, però, que caldrà tenir molta cura a l’hora de negociar els terminis i l’abast amb prou precisió per salvar els esculls polítics i legals que s’hauran de superar i per garantir que tingui l’efecte desitjat. Els punts clau són diversos. D’una banda, l’exposició de motius, en la qual s’ha de superar qualsevol temptació d’imposar el relat d’un estat que, al capdavall, es va mostrar incapaç d’oferir canals de diàleg i negociació i que va optar, des del rei fins al darrer jutge, per la via repressiva en totes les seves formes. També caldrà blindar la llei per garantir que el Tribunal Suprem o els jutges facin una interpretació diferent de la que es busca, tal com ja va passar amb el delicte de malversació. Finalment, caldrà delimitar clarament els beneficiaris de l’amnistia i trobar els mecanismes per tal que no inclogui només els implicats directament en la consulta del 9-N o el referèndum de l’1-O, sinó totes aquelles persones afectades per una voràgine repressiva que ha anat molt més enllà i que ha vulnerat drets fonamentals, des dels que van participar en les protestes postsentència fins als afectats per l’operació Volhov, per posar només dos exemples. En tot cas, cal deixar molt clar que l’amnistia no representa el final de res, sinó una oportunitat per posar punt final a la via judicial, a la repressió que es va desfermar des de l’inici del procés i a iniciar una etapa en què el govern espanyol es comprometi a situar el conflicte en el terreny de la negociació política, que és on s’hauria d’haver mantingut sempre.