De Salses a Guardamar
SALVAR EL CATALÀ (AL NORD)
El català a Catalunya Nord, com bona part de les llengües de la República francesa –el Rapport Cerquiglini del 1999 n’ha identificat 75– forma part de les llengües amenaçades de desaparèixer durant el segle XXI si no se prenen mesures serioses. Els catalans del nord no en tenen pas (prou) consciència; tampoc els del sud. Entre les entitats que són determinants per treballar a revertir la situació, els Estudis Catalans de la Universitat de Perpinyà, l’Institut Franco-Català Transfronterer, malda per formar catalanòfons, ensenyants, traductors... Per això l’IFCT, per inaugurar el curs universitari, va convidar a Perpinyà Michel Feltin-Palas, redactor en cap del setmanari parisenc L’Express, que de manera original –i aïllada– en el món mediàtic francès defensa les “llengües regionals”. Difon cada setmana una lletra d’informació, “Sur le bout des langues” (‘A la punta de les llengües’), per promoure les “llengües de França”, incloent-hi el francès.
A la conferència pronunciada al Consell Departamental de Catalunya Nord van destacar les receptes indispensables per a “salvar el català a Catalunya Nord”, esmentant exemples de polítiques lingüístiques reeixides en d’altres escenaris. I entre aquestes sovintegen les mesures vigents a la Catalunya autònoma o al Quebec, que recorda al curs de les cròniques compilades en el seu darrer llibre Sauvons les langues régionales! És clar que hi figuren l’estatus d’oficialitat, els mitjans de comunicació, la retolació. Però com a base d’una política lingüística eficaç és imprescindible l’ensenyament generalitzat, i Feltin-Palas insisteix en el mètode immillorable de la immersió lingüística (el mateix vigent a Catalunya Sud i al Quebec, i declarat il·legal pel Consell Constitucional francès). Estendre l’ensenyament del català i en català a Catalunya Nord a tothom no és inaccessible. Es treballa avui amb l’Oficina Pública de la Llengua Catalana en una generalització a deu anys. Queda que per salvar la llengua, una condició és indispensable –i fàcil de fer a escala individual: parlar català a la mainada, als fills i filles–. Ah, i el periodista lloa l’envejable posició dels catalans del nord que poden comptar amb l’ajuda d’un sud potent i convençut... que fa la llengua útil i prometedora.