Esperant el ribot

Encara que Sumar hagi vingut a Catalunya a presentar la proposta d’amnistia que ha encarregat a juristes experts, els independentistes catalans ja sabíem d’abans que era una mesura possible i constitucionalment assumible perquè els nostres juristes, els que s’esforcen a defensar la legalitat dels actes derivats del procés, ja ho havien documentat molt bé. Com també sabíem per ells que el referèndum d’autodeterminació era legalment possible si hi hagués hagut voluntat política per aprovar-ne la celebració, i que respondre amb la política a l’1-O era més productiu que fer-ho amb la repressió. Per què, doncs, toquen ara tant de bombo i plateret? Perquè a Espanya, quan s’ha de fer el progre, fan sortir els de Podemos/Sumar i sembla que si s’asseuen de costat Yolanda Díaz, Ada Colau, Isona Passola i Joaquim Forn, ja hem arribat al nirvana de la reconciliació. El PSOE, en canvi, es reserva el paper de la moderació, i quan es refereixen a l’amnistia és per dir que no és una proposta seva. I mentrestant, treuen la pols al ribot que Alfonso Guerra els va deixar en un calaix.