Esperant el ribot

Encara que Sumar hagi vin­gut a Cata­lu­nya a pre­sen­tar la pro­posta d’amnis­tia que ha encar­re­gat a juris­tes experts, els inde­pen­den­tis­tes cata­lans ja sabíem d’abans que era una mesura pos­si­ble i cons­ti­tu­ci­o­nal­ment assu­mi­ble perquè els nos­tres juris­tes, els que s’esfor­cen a defen­sar la lega­li­tat dels actes deri­vats del procés, ja ho havien docu­men­tat molt bé. Com també sabíem per ells que el referèndum d’auto­de­ter­mi­nació era legal­ment pos­si­ble si hi hagués hagut volun­tat política per apro­var-ne la cele­bració, i que res­pon­dre amb la política a l’1-O era més pro­duc­tiu que fer-ho amb la repressió. Per què, doncs, toquen ara tant de bombo i pla­te­ret? Perquè a Espa­nya, quan s’ha de fer el pro­gre, fan sor­tir els de Pode­mos/Sumar i sem­bla que si s’asse­uen de cos­tat Yolanda Díaz, Ada Colau, Isona Pas­sola i Joa­quim Forn, ja hem arri­bat al nir­vana de la recon­ci­li­ació. El PSOE, en canvi, es reserva el paper de la mode­ració, i quan es refe­rei­xen a l’amnis­tia és per dir que no és una pro­posta seva. I men­tres­tant, tre­uen la pols al ribot que Alfonso Guerra els va dei­xar en un calaix.