Què vols, europa?

Qui fou president de la Reserva Federal dels Estats Units durant el mandat de Ronald Reagan, el novaiorquès Alan Greenspan, ja fa anys que va assegurar que el món estava vivint contínues turbulències. El darrer atac terrorista de l’organització palestina Hamas a l’Estat d’Israel ens ha commocionat no només per la cruesa de les imatges que ens van arribant, sinó també quan hem pogut comprovar com un estat que disposa de la tecnologia més avançada del món ha patit un fracàs d’intel·ligència sense pal·liatius. Si fa només cinc anys que l’Assemblea General de les Nacions Unides rebutjava una resolució dels Estats Units que condemnava Hamas com a organització terrorista o que, per exemple, Austràlia, Nova Zelanda, el Paraguai i el Regne Unit només classificaven com a organització terrorista la seva branca militar, els crits unànimes d’Al·lahu-àkbar dels atacants mentre assassinaven població civil israeliana els obliga ara a un replantejament general que de totes passades havia estat producte d’una banalització irresponsable. Recordo l’impacte que em va provocar la lectura de l’obra del professor Samuel P. Huntington El xoc de civilitzacions i el nou ordre mundial (Proa, 2006), una publicació aleshores clarament influenciada per la guerra de l’Iraq o pel que es començava a conèixer com a fonamentalisme islàmic i que ens advertia de la perillositat en les diferències ideològiques i religioses entre civilitzacions. Aquells advertiments, que aleshores vaig trobar exagerats, ara els rellegeixo profundament amoïnada mentre contemplo a Twitter com simpatitzants de Hamas celebraven obertament els assassinats en ciutats com Londres, Munic o Berlín al crit d’“Al·là és el més gran”.

Hem d’estar amoïnats a Europa? Crec que sí, rotundament sí. Alguna cosa no deu rutllar alhora si la comunitat internacional s’ha posat les mans al cap quan ha vist la reacció d’una part de la població amb què convivim diàriament. Europa fa temps que pateix una desorientació força preocupant davant els fluxos migratoris forçats i que, no ens enganyem, són víctimes de màfies organitzades que segueixen exprimint la llagrimeta i la mala consciència dels europeus. I Europa, què vol, Europa? Cal debatre en profunditat i sense cap mena d’acomplexament si l’acollida és la solució perquè el xoc de civilitzacions ja comença a col·lapsar una Europa perillosament desorientada.