Què vols, europa?

Qui fou pre­si­dent de la Reserva Fede­ral dels Estats Units durant el man­dat de Ronald Rea­gan, el nova­iorquès Alan Gre­ens­pan, ja fa anys que va asse­gu­rar que el món estava vivint contínues tur­bulències. El dar­rer atac ter­ro­rista de l’orga­nit­zació pales­tina Hamas a l’Estat d’Israel ens ha com­mo­ci­o­nat no només per la cru­esa de les imat­ges que ens van arri­bant, sinó també quan hem pogut com­pro­var com un estat que dis­posa de la tec­no­lo­gia més avançada del món ha patit un fracàs d’intel·ligència sense pal·lia­tius. Si fa només cinc anys que l’Assem­blea Gene­ral de les Naci­ons Uni­des rebut­java una reso­lució dels Estats Units que con­dem­nava Hamas com a orga­nit­zació ter­ro­rista o que, per exem­ple, Austràlia, Nova Zelanda, el Para­guai i el Regne Unit només clas­si­fi­ca­ven com a orga­nit­zació ter­ro­rista la seva branca mili­tar, els crits unànimes d’Al·lahu-àkbar dels ata­cants men­tre assas­si­na­ven població civil isra­e­li­ana els obliga ara a un replan­te­ja­ment gene­ral que de totes pas­sa­des havia estat pro­ducte d’una bana­lit­zació irres­pon­sa­ble. Recordo l’impacte que em va pro­vo­car la lec­tura de l’obra del pro­fes­sor Samuel P. Hun­ting­ton El xoc de civi­lit­za­ci­ons i el nou ordre mun­dial (Proa, 2006), una publi­cació ales­ho­res clara­ment influ­en­ci­ada per la guerra de l’Iraq o pel que es començava a conèixer com a fona­men­ta­lisme islàmic i que ens adver­tia de la peri­llo­si­tat en les diferències ideològiques i reli­gi­o­ses entre civi­lit­za­ci­ons. Aquells adver­ti­ments, que ales­ho­res vaig tro­bar exa­ge­rats, ara els relle­geixo pro­fun­da­ment amoïnada men­tre con­tem­plo a Twit­ter com sim­pa­tit­zants de Hamas cele­bra­ven ober­ta­ment els assas­si­nats en ciu­tats com Lon­dres, Munic o Berlín al crit d’“Al·là és el més gran”.

Hem d’estar amoïnats a Europa? Crec que sí, rotun­da­ment sí. Alguna cosa no deu rut­llar alhora si la comu­ni­tat inter­na­ci­o­nal s’ha posat les mans al cap quan ha vist la reacció d’una part de la població amb què con­vi­vim diària­ment. Europa fa temps que pateix una deso­ri­en­tació força pre­o­cu­pant davant els flu­xos migra­to­ris forçats i que, no ens enga­nyem, són vícti­mes de màfies orga­nit­za­des que seguei­xen expri­mint la lla­gri­meta i la mala consciència dels euro­peus. I Europa, què vol, Europa? Cal deba­tre en pro­fun­di­tat i sense cap mena d’acom­ple­xa­ment si l’aco­llida és la solució perquè el xoc de civi­lit­za­ci­ons ja comença a col·lap­sar una Europa peri­llo­sa­ment deso­ri­en­tada.