LA GUERRA VIRTUAL

L’ana­lista nord-ame­ricà Ian Brem­mer, aler­tava fa pocs dies: “El nivell de desin­for­mació sobre la guerra entre Israel i Hamas que es pro­mou algorítmi­ca­ment a Twit­ter no s’assem­blea a res a què hagi estat expo­sat en la meva car­rera com a politòleg.” Des del mateix moment que el Movi­ment de Resistència Islàmica va llançar l’atac més gran a Israel en dècades, les ano­me­na­des xar­xes soci­als s’han vist inun­da­des de vídeos antics, fotos mani­pu­la­des i relats ter­gi­ver­sats. De fet, fa temps que la xarxa social reba­te­jada com a X s’ha con­ver­tit en un camp de bata­lla pro­pa­gandístic en què resulta difícil des­triar la veri­tat de la men­tida i en què tot s’hi val per tal de des­truir l’adver­sari. En alguns casos, es tracta de mani­pu­la­ci­ons bur­des, fàcil­ment detec­ta­bles, però que han estat visu­a­lit­za­des per mili­ons de per­so­nes i han pas­sat d’una pla­ta­forma a l’altra sense atu­ra­dor. En d’altres casos, però, resulta gai­rebé impos­si­ble saber què és veri­tat, què és un rumor, què és una into­xi­cació, què és una tro­le­jada o què és una cons­pi­ració d’un dels dos bàndols en con­flicte, mal­grat que molts usu­a­ris veri­fi­cats les com­par­tei­xin i les bene­ei­xin sense manies. Tot ple­gat, davant la pas­si­vi­tat d’Elon Musk, que va intro­duir can­vis que van debi­li­tar la cre­di­bi­li­tat de la pla­ta­forma i que l’han con­ver­tit en un camp de bata­lla sense nor­mes apa­rents i en què tot s’hi val.

El 1917, quan el món vivia sota el fla­gell de la Pri­mera Guerra Mun­dial, el sena­dor nord-ame­ricà Hiram John­son va dir que “la pri­mera víctima quan arriba una guerra és la veri­tat”. Vint-i-cinc anys després, en ple drama de la Segona Guerra Mun­dial, Wins­ton Churc­hill va pro­nun­ciar una frase sem­blant o, com a mínim, amb una inten­ci­o­na­li­tat idèntica: “En temps de guerra, la veri­tat és tan pre­uada que hau­ria de ser pro­te­gida per un guar­da­es­pat­lles de les men­ti­des.” La guerra entre Israel i Hamas no és, de moment, un con­flicte mun­dial, però té con­no­ta­ci­ons que van molt més enllà de la dis­puta del ter­ri­tori on es pro­du­eix. Només cal repas­sar els arti­cles que poden lle­gir-se o els mis­sat­ges dels opi­na­dors o polítics cata­lans per ado­nar-se’n. Amb tots aquests ingre­di­ents, el nivell d’apas­si­o­na­ment és nota­ble, amb par­ti­da­ris acèrrims dels uns o dels altres, sense una posició intermèdia. Si a tot això afe­gim la manca d’escrúpols d’alguns i el fet que nave­guem en un espai vir­tual sense nor­mes, amb una apa­rent desin­for­mació, cor­rem el risc de caure en el bas­sal de la ignorància. I això també repre­senta una der­rota per a la huma­ni­tat.