No oblidem la pobresa

Ja que dimarts pas­sat va ser el Dia Inter­na­ci­o­nal per a l’Erra­di­cació de la Pobresa, repas­sem algu­nes dades d’aquest nos­tre país de 7.900.000 habi­tants que aspira a ser una república, un règim on diuen que impe­ren la lli­ber­tat, la igual­tat i la fra­ter­ni­tat. Segons dades de la taula del Ter­cer Sec­tor, uns 380.000 resi­dents a Cata­lu­nya estan man­cats de recur­sos per acce­dir a una ali­men­tació bàsica, i d’aquests, 200.000 estan en una situ­ació d’alta vul­ne­ra­bi­li­tat. La pobresa, però, té un abast més ampli: el 25% de la població del nos­tre país està en risc de que­dar-hi atra­pada i això vol dir 1.975.000 per­so­nes que ara mateix reben els ajuts i les acci­ons de suport de l’admi­nis­tració i de cinc-cen­tes orga­nit­za­ci­ons soci­als. Quan ens posem a deba­tre sobre la Cata­lu­nya sobi­rana, no sola­ment hem de posar sobre la taula les opor­tu­ni­tats de riquesa i de desen­vo­lu­pa­ment, sinó també com ho farem per diagnos­ti­car més rigo­ro­sa­ment la pobresa i per erra­di­car-la. La fin­gida i la real, la pròpia i la impor­tada, perquè, posats a deba­tre, mal favor ens farem si n’ome­tem els can­tells més deli­cats.