Allò que fa Puigdemont

Alberto Núñez Feijóo deia dime­cres que Car­les Puig­de­mont havia de fer cas al Con­sell per la República i blo­que­jar la inves­ti­dura de Pedro Sánchez, perquè creu que aquesta decisió l’afa­vo­ri­ria a ell quan se cele­bres­sin les con­seqüents noves elec­ci­ons. S’equi­voca: qual­se­vol rup­tura de les nego­ci­a­ci­ons del PSOE-Sumar amb un dels par­tits inde­pen­den­tis­tes –o amb tots dos– per­me­tria a Pedro Sánchez gua­nyar popu­la­ri­tat i vots. Es podria pre­sen­tar davant de les urnes exhi­bint capa­ci­tat de diàleg, pre­su­mint de gene­ro­si­tat política i homo­lo­gant la inte­gri­tat cons­ti­tu­ci­o­na­lista del seu pro­jecte, a més a més de des­car­re­gar les cul­pes sobre ERC i/o Junts acu­sant-los de recal­ci­trants, d’exclo­ents i d’inso­li­da­ris per rebut­jar una majo­ria par­la­mentària pro­gres­sista. Però a hores d’ara, a Núñez Feijóo ja li deuen haver expli­cat que Puig­de­mont no sol fer allò que li dema­nen que faci perquè, si tingués aquest bei, la seva car­rera pro­fes­si­o­nal i política hau­rien estat ben dife­rents del que són avui. A qui no sé si els ho han expli­cat prou bé és als del Con­sell per la República.