DISCRECIÓ I VALENTIA

“És impossible que hi hagi un acord si el govern espanyol no fa res per arribar-hi.” La frase anterior va deixar-la anar el president d’ERC, Oriol Junqueras, durant la visita que va fer dijous a Irlanda del Nord per entrevistar-se amb Gerry Adams, president del Sinn Féin i la cara més coneguda de l’Acord de Divendres Sant. Tot i que algunes veus (sobretot des de les files socialistes) repeteixin que l’acord ja està tancat i que fins i tot es filtrin dates sobre la investidura de Pedro Sánchez, sembla que a hores d’ara el més calent és a l’aigüera. El temps s’esgota i hi ha nervis. N’hi ha a Madrid, on dirigents del PSOE o alguns ministres, com ara la d’Hisenda, intenten apaivagar els ànims davant aquells que clamen per les possibles “concessions” als independentistes en matèries tan sensibles com ara l’amnistia i el finançament. I també n’hi ha a Catalunya, on no només no hi ha una estratègia conjunta entre ERC i Junts, sinó que els dos partits independentistes amb representació al Congrés juguen dues partides d’escacs simultànies contra el PSOE mentre es miren constantment de reüll i s’esforcen per compensar els avenços dels altres amb altres avenços o a còpia de gestos. Poques hores abans que el líder d’ERC manifestés de forma contundent la seva preocupació per l’estancament de les negociacions, ho va fer la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, que veia “insuficients” les propostes del PSOE; i també la portaveu del govern, Patrícia Plaja, que va declarar: “Estem lluny d’arribar a un acord d’investidura.” Segons sembla, no es tracta només d’un desig de fer-se notar a cop de gesticulació. Ara per ara, ni tan sols està tancada la carpeta de l’amnistia, sobretot perquè des del PSOE es defensa que l’1-O va ser un delicte, mentre que ERC sosté que es fa per resoldre un conflicte polític que mai havia d’haver passat al terreny judicial i policial. I tampoc s’avança en carpetes com ara el dèficit fiscal i el traspàs de Rodalies. La darrera mostra d’intranquil·litat dels republicans la va donar el president de la Generalitat, Pere Aragonès. I va fer-ho en presència del ministre de la Presidència, Félix Bolaños, amb qui va coincidir en la Nit de l’Empresa de la patronal Cecot. El ministre es va limitar a dir que “caldrà valentia, responsabilitat i serenitat” i que “res gran en política no es fa sense una feina dura i discreta”. És veritat; segurament cal menys gesticulació i més feina discreta. Però també cal valentia, un atribut sense el qual serà impossible superar la simple gesticulació i assolir un bon acord.