DISCRECIÓ I VALENTIA

“És impos­si­ble que hi hagi un acord si el govern espa­nyol no fa res per arri­bar-hi.” La frase ante­rior va dei­xar-la anar el pre­si­dent d’ERC, Oriol Jun­que­ras, durant la visita que va fer dijous a Irlanda del Nord per entre­vis­tar-se amb Gerry Adams, pre­si­dent del Sinn Féin i la cara més cone­guda de l’Acord de Diven­dres Sant. Tot i que algu­nes veus (sobre­tot des de les files soci­a­lis­tes) repe­tei­xin que l’acord ja està tan­cat i que fins i tot es fil­trin dates sobre la inves­ti­dura de Pedro Sánchez, sem­bla que a hores d’ara el més calent és a l’aigüera. El temps s’esgota i hi ha ner­vis. N’hi ha a Madrid, on diri­gents del PSOE o alguns minis­tres, com ara la d’Hisenda, inten­ten apai­va­gar els ànims davant aquells que cla­men per les pos­si­bles “con­ces­si­ons” als inde­pen­den­tis­tes en matèries tan sen­si­bles com ara l’amnis­tia i el finançament. I també n’hi ha a Cata­lu­nya, on no només no hi ha una estratègia con­junta entre ERC i Junts, sinó que els dos par­tits inde­pen­den­tis­tes amb repre­sen­tació al Congrés juguen dues par­ti­des d’escacs simultànies con­tra el PSOE men­tre es miren cons­tant­ment de reüll i s’esfor­cen per com­pen­sar els avenços dels altres amb altres avenços o a còpia de ges­tos. Poques hores abans que el líder d’ERC mani­festés de forma con­tun­dent la seva pre­o­cu­pació per l’estan­ca­ment de les nego­ci­a­ci­ons, ho va fer la con­se­llera de la Pre­sidència, Laura Vilagrà, que veia “insu­fi­ci­ents” les pro­pos­tes del PSOE; i també la por­ta­veu del govern, Patrícia Plaja, que va decla­rar: “Estem lluny d’arri­bar a un acord d’inves­ti­dura.” Segons sem­bla, no es tracta només d’un desig de fer-se notar a cop de ges­ti­cu­lació. Ara per ara, ni tan sols està tan­cada la car­peta de l’amnis­tia, sobre­tot perquè des del PSOE es defensa que l’1-O va ser un delicte, men­tre que ERC sosté que es fa per resol­dre un con­flicte polític que mai havia d’haver pas­sat al ter­reny judi­cial i poli­cial. I tam­poc s’avança en car­pe­tes com ara el dèficit fis­cal i el traspàs de Roda­lies. La dar­rera mos­tra d’intran­quil·litat dels repu­bli­cans la va donar el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, Pere Ara­gonès. I va fer-ho en presència del minis­tre de la Pre­sidència, Félix Bolaños, amb qui va coin­ci­dir en la Nit de l’Empresa de la patro­nal Cecot. El minis­tre es va limi­tar a dir que “caldrà valen­tia, res­pon­sa­bi­li­tat i sere­ni­tat” i que “res gran en política no es fa sense una feina dura i dis­creta”. És veri­tat; segu­ra­ment cal menys ges­ti­cu­lació i més feina dis­creta. Però també cal valen­tia, un atri­but sense el qual serà impos­si­ble superar la sim­ple ges­ti­cu­lació i asso­lir un bon acord.