HABITANTS DEL PASSAT

Tinc la sort de tindre al meu abast un arxiu en gairebé 3.000 fotografies digitalitzades del meu poble i de la seua gent al llarg del segle XX, que sovint remeno, miro i remiro.

Este arxiu de fotos ha anat augmentant al mateix temps que jo he anat creixent, cosa que ha fet que haiga set partícip en plena consciència de moltes de les donacions rebudes. La meua qualitat de bona fisonomista lligada a l’interès per conèixer la història local, m’ha permès, a poc a poc i sempre en la col·laboració de mons pares, anar identificant i documentant los personatges que apareixen, los paisatges i els moments històrics capturats en les fotografies. És una cosa que em pareix fascinant.

Lo dissabte de la setmana passada, em van fer dos regals –dels que no costen perres– que em van fer molta il·lusió: una remesa de cent fotos provinents d’un arxiu familiar –que estic segura que és més gran–, entre les quals hi havia algunes petites joies ben rellevants. Diverses fotografies de principi del segle XX que dixaven entreveure la –en aquells moments– relació d’amistat entre dos famílies, una de les quals és la meua. També unes altres que mostren un acte en què, fent zoom a l’ordinador, es pot observar clarament la gent, la vestimenta, la banda de músics, l’arquitectura de les cases, l’empedrat de la plaça, entre altres detalls interessants.

Això va anar acompanyat d’una visita guiada a la casa històrica d’esta família, a la qual havia estat en diferents ocasions quan encara vivien els seus propietaris, però que no recordava haver vist sencera. La imponent solera d’esta casa va propiciar la comunió perfecta entre imatge i espai físic, ja que em va permetre ajudar a situar una mica millor les altres fotografies i el context dels qui en elles apareixen.

Casualment, era la vespra de Tots Sants, i una visita al cementiri guarnit de flors, va acabar d’arrodonir lo retrobament en los habitants del passat; tots aquells dels que, per desgràcia, poca cosa més quede que el record de les fotos que conformen l’arxiu.