Pilotes fora, pilotes dins

Car­les Puig­de­mont al·legava fa uns dies que qual­se­vol acord per la inves­ti­dura de Pedro Sánchez havia de tenir la con­dició d’històric, no perquè les sutu­res d’un pacte múlti­ple tan com­plex com aquest resis­tei­xin una legis­la­tura, sinó perquè els seus efec­tes sobre la capa­ci­tat d’auto­de­ter­mi­nació de Cata­lu­nya siguin tan­gi­bles i trans­cen­den­tals. Sens dubte, l’amnis­tia és estric­ta­ment una fita històrica, i l’asso­li­ment de noves com­petències i de tras­pas­sos com (una part de) Roda­lies, també. Ara bé, posar el mar­ca­dor polític a zero i com­plir els com­pro­mi­sos pen­dents del sis­tema autonòmic no és avançar: és repa­rar una injustícia, és com­pen­sar un greuge. Avançar, fer història, és situar les rei­vin­di­ca­ci­ons inde­pen­den­tis­tes en una case­lla poste­rior i pro­te­gir-les jurídica­ment perquè les for­ces reac­cionàries i el mateix sis­tema d’auto­de­fensa de l’Estat no les puguin tor­nar a fer recu­lar. Per això, convé tenir els ulls oberts per saber si hem avançat, si tor­nem a començar o si hem fet pas­ses enrere. I, sobre­tot, per veure qui ha fotut pilo­tes fora i qui n’ha fotut a dins.