EL semàfor que no funciona

Des del 2021, a l’Estat espanyol s’ha començat a generalitzar a les etiquetes d’alguns aliments envasats el semàfor de NutriScore, un codi de colors i lletres que vol ajudar el consumidor oferint orientació sobre com és de saludable cada producte. Està dissenyat amb cinc categories: la primera –de color verd fosc i la lletra A–, indica un producte de millor qualitat nutricional, mentre que la darrera –de color vermell i la E– mostra els productes de pitjor qualitat nutricional. No és un codi obligatori, simplement és una interpretació fàcil de l’etiquetatge que mostra els ingredients i la proporció en cada producte.

En teoria es tracta d’un sistema que de manera senzilla ofereix informació fiable al consumidor. Dic en teoria perquè només cal passejar-se per les lleixes de qualsevol botiga de queviures per veure que alguna cosa falla. A mi m’ho va fer comprovar el Nesquik, la xocolata en pols per a la llet que prenia de petita i algun cop també de gran. Resulta que la puntuació NutriScore que incorpora la seva etiqueta és, ni més ni menys, que la B, amb un fons de saludable color verd clar.

Ho vaig haver de comprovar dues vegades per assegurar-me’n. Com pot ser que una xocolata en pols amb la meitat del valor calòric que el sucre es pugui etiquetar com a bona nutricionalment? Tot i que per un moment en les meves comprovacions vaig arribar a sentir una música celestial imaginant que per fi s’havia descobert que el sucre no és tan perjudicial com ens pensàvem, resulta que no, que continua sent un aliment que cal consumir amb moltíssima moderació, especialment quan ets petit i se suposa que has d’adquirir hàbits saludables. El sucre, no ho oblidem, s’està convertint en un veritable problema de salut pública, no perquè ens el mengem a grapats sinó perquè es troba en gairebé tots els productes processats. Per tant, d’on surt la B nutricional que podem trobar no només al Nesquik, sinó també en altres cacaus solubles? Doncs del fet que s’hagi permès que l’algoritme –maleïts algoritmes!– calculi el seu espectre nutricional tenint en compte el consum de dues culleradetes per un got de llet semidesnatada. I, evidentment, com que la llet semidesnatada és saludable, doncs els perjudicis del consum de l’allau de sucre en forma de xocolatada queden diluïts. Potser s’ho haurien d’haver pensat una mica millor, els responsables europeus que van impulsar el semàfor alimentari –la idea ve de França– perquè una cosa és voler que el consumidor tingui informació senzilla i l’altra prendre-li el pèl directament. Sobretot tenint en compte que el maleït NutriScore no apareix en productes frescos, com la fruita i, en canvi, el trobem considerant amb una B begudes de cola suposadament light, però amb un munt d’edulcorants artificials; el pa de motllo blanc industrial, una veritable bomba calòrica; sucs de fruita amb conservants i addictius, o fins i tot patates congelades tallades, simplement perquè es valoren com si es fessin al vapor i no fregides.